Governem o ens deixem governar?

Eli Guillén.  Màrqueting digital. www.eliguillen.es
41

Si hi ha un llibre que han de llegir els nostres líders polítics es Nexus de Yuval Noah Harari. L’autor llança una bomba contra la nostra percepció de què significa ser humà. Amb l’ascens de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies biològiques, Harari sosté que ens trobem en un moment crític de la història, on podríem estar entregant la nostra autonomia i essència a màquines i corporacions que manipulen cada aspecte de la nostra vida. Les preguntes són: ens trobem davant del final de la humanitat tal com la coneixem? Ho estem permetent, aplaudint amb cada nou gadget que ens fa la vida més còmoda però menys lliure?

El Gran Germà ja és Aquí: IA i Control Total

En aquest llibre, Harari denuncia que la vigilància ja no és només un malson distòpic; és una realitat. Gràcies a la recopilació massiva de dades i el creixement de la IA, les grans corporacions tecnològiques i els governs controlen cada aspecte de les nostres vides. NEXUS desmunta el mite de la privacitat digital i exposa com els algoritmes decideixen què comprem, què pensem i fins i tot qui votem.

Si Harari té raó, ja no només estem parlant d’un futur controlat per estats autoritaris, sinó per corporacions que coneixen els nostres desitjos millor que nosaltres mateixos. Llavors, on queda la llibertat individual? O, pitjor encara, la veritat? NEXUS posa en dubte la capacitat dels humans de mantenir el control davant d’un món regit per algorismes i màquines que ens manipulen subtilment, convertint-nos en simples titelles d’un sistema de vigilància global.

Tecnofeudalisme: És Aquest el Futur que Volem?

Harari no s’està de polèmiques. Si a Sapiens va sacsejar els fonaments de la nostra història com a espècie, a NEXUS posa en qüestió el futur de la civilització mateixa. El control tecnològic s’ha convertit en la nova moneda de poder, i la seva acumulació per part de les grans empreses ens està portant cap a una nova era de tecnofeudalisme, on la llibertat i la igualtat s’esvaeixen a favor d’un sistema de control total.

Harari crida a una revolució de consciència: estem disposats a entregar les regnes del nostre futur a màquines i algoritmes? O encara tenim temps de recuperar el control sobre el destí de la humanitat?

Harari ens llença un repte provocador, però la seva obra també és un crit d’alerta: som nosaltres, els humans, qui tenim la responsabilitat de gestionar el progrés tecnològic. La tecnologia no és intrínsecament bona ni dolenta; depèn de com decidim utilitzar-la. Ens trobem en un moment crític on el futur de la nostra espècie no està escrit en pedra, sinó en codis i algoritmes que nosaltres mateixos desenvolupem.

El gran perill no és el futur tecnològic en si, sinó la nostra indiferència davant d’aquest. Si no som capaços de governar el progrés, potser acabarem essent governats per ell. La decisió final recau sobre nosaltres.