Doncs sí, hem superat l’equador de la legislatura municipal, però amb molts problemes i més ombres que llums. A nivell de Govern central, la reforma de les administracions, que era el primer objectiu per donar resposta a les exigències de la Unió Europea, a hores d’ara encara està pendent. No hi ha acord entre les dues forces polítiques majoritàries. En una cosa sí que tothom coincideix i és en la necessitat d’aprimar les estructures, de reduir el nombre d’empreses públiques, com també hi ha discrepàncies en el paper que hauria de jugar el Senat en la nova estructura i la continuïtat de les diputacions i altres ens autonòmics. En el cas de Catalunya, dels Consell Comarcals, que majoritàriament passarien a ser vegueries.
A l’espera que a tot plegat s’hi trobi solució, els municipis s’han vist afectats per les retallades i una important davallada en la partida d’ingressos que ha deixat pràcticament a zero la tresoreria, davant també la impossibilitat d’endeutar-se més per poder complir amb els seus compromisos davant els proveïdors.
Per més que hagin racionalitzat despeses, els problemes s’agreugen a l’hora de treballar els pressupostos, ja que tampoc tenen gaire marge de maniobra a l’hora d’incrementar taxes i impostos en benefici d’un augment del capítol d’ingressos.
Estem a la meitat de la legislatura i de moment res no fa pensar que la crisi econòmica la superem a curt termini i s’aconsegueixi crear ocupació, que garanteixi la recuperació del teixit industrial, si no hi ha un canvi radical en la política bancària.
Per tant, en una situació com aquesta és del tot imprescindible arribar al màxim de consens possible en temes cabdals per a la ciutat. Ho diem amb la mirada posada a casa nostra.
Tenim un govern en minoria que no pot decidir, ni pràcticament aprovar res si no pacta o arriba a consens amb la resta de formacions polítiques.
Des de la formació del govern arran del resultat de les eleccions municipals s’està parlant de pactes, però la veritat és que a dia d’avui poc s’ha aconseguit. La percepció generalitzada és que no hi ha prou voluntat i no és el moment de picabaralles, sinó de mà estesa de tots per aconseguir tirar endavant la ciutat.
