‘Intel·ligència militar’ i ‘guerra artificial’

Eli Guillén.  Màrqueting digital. www.eliguillen.es
346

Com va dir una vegada Groucho Marx: “Intel·ligència militar són termes contradictoris”. Ara que estem parlant d’intel·ligència artificial aplicada a la guerra, potser el gran Groucho aixecaria una cella irònica. Després de tot, combinar dues coses que històricament semblen oposades, la “intel·ligència” i la “guerra”, sona com un bon acudit. Però en un món on la IA està redefinint els conflictes armats, potser la frase de Marx necessita una actualització….

¿’Guerra Artificial’ són termes contradictoris?

La intel·ligència artificial ha transformat el camp de batalla. Ara es parla de “Guerra Artificial”. Avui dia, la recopilació i processament de dades per part de màquines ultraeficients és una realitat. Els algoritmes poden identificar possibles atacs abans que aquests passin, detectant moviments de l’enemic amb una rapidesa que faria suar qualsevol estrateg militar. És clar que la guerra ja no és una qüestió només de múscul i armament, sinó també d’analitzar dades a velocitat de llamp.

Intel·ligència artificial autònoma: ni un acudit

L’ús de la IA planteja dilemes ètics molt seriosos, especialment quan parlem d’armes autònomes, capaces de prendre decisions per si mateixes. Aquí és on l’acudit de Groucho Marx torna a ressonar: ¿deixarem que màquines “intel·ligents” decideixin per nosaltres en qüestions de vida o mort? En qualsevol cas, no sembla gaire intel·ligent deixar el control d’armes en mans d’algoritmes.

¿Què diria en Groucho?

La idea de “guerra artificial” és una contradicció en si mateixa, perquè la guerra mai és artificial: sempre hi ha víctimes reals. Mentre els sistemes d’intel·ligència artificial poden prendre decisions calculades, les conseqüències d’aquestes accions afecten persones de carn i ossos, amb danys irreparables. La tecnologia pot ser eficient, però no pot amagar el fet que cada conflicte deixa un rastre de destrucció i sofriment humà. Les màquines poden seguir algoritmes, però les seves accions no són mai innocents quan es tracta de guerra.

Groucho Marx potser tornaria a intervenir amb una rialla final: “Per fi! Ara tenim màquines intel·ligents per fer la guerra… amb gent no tan intel·ligent per controlar-les”.