“L’any que ve encara serà més fort, Els Tyets anem de pujada”

Text: Gemma Ponce  // Foto: Cedida
329

Oriol De Ramon i Xavier Coca (Mataró, 1998) no s’imaginaven que del Santrap, una cançó que van fer per Les Santes de Mataró el 2018, acabaria naixent un projecte de vida i èxit. El van anomenar The Tyets, i van entrar en el panorama musical català sense previ avís. Tres anys més tard tenen una mitjana de gairebé cent mil oients mensuals a Spotify, estan a punt de tancar una gira i, incansables, ja planegen la següent. Criats a Mataró, Els Tyets són l’altaveu de la quotidianitat maresmenca, amb una mescla d’estils musicals amb base al que ells mateixos van definir com a “trapetón”, una barreja de rap i reggaeton.

Esteu rebent reconeixements de totes bandes. El novembre vau rebre el Premi Miquel Martí i Pol per “El ratolí” i també esteu nominats als premis ARC.

Oriol: Ens va fer molta il·lusió el premi Miquel Martí i Pol. Ens van avisar que havien seleccionat 5 poemes de tot el disc i era el primer cop que ho feien. Està molt bé que hagin seleccionat aquest projecte perquè té un rerefons molt bonic que és la preservació del Català a la Catalunya Nord.

Quan vau començar amb el Santrap de ben segur que no us imaginàveu que les coses anirien així. Buscàveu l’èxit?

Xavi: Era zero pretensiós. Hem fet música tota la vida perquè ens agrada, no perquè volguéssim ser superestrelles. Al final ho veiem com un procés bastant orgànic, no és que de la nit al dia hàgim passat d’aquell concert a Les Santes a l’Estadi Olímpic.

O: Hem anat pujant esglaons de mica en mica.

X: I encara ens en queden molts.

Però la vostra vida no anava encaminada cap a la música…

X: Nosaltres vam estudiar una carrera de diferents àmbits. La música era la nostra afició. Va coincidir que vam acabar la carrera i havíem de decidir què fer. Haguéssim pogut seguir amb la nostra carrera professional. Ens encanta ser on som, estem nominats als premis ARC i hem guanyat un premi Miquel Martí i Pol, però fa dos anys era platònic.

Considereu que us ha sigut més fàcil tenir èxit cantant en català que en una altra llengua?

O: Al final jo crec que al públic objectiu cap on vagi l’idioma és una mica diferent. Si les lletres són bones, hi haurà un públic que t’escoltarà si ho vol fer. És també una mica estar al lloc i al moment indicat. Mesclar tots els estils que mesclem…La llengua no té tanta importància, la cosa és el producte final. Al final tens un públic més gran o més petit, però el tens.

X: Ho fem en català perquè és l’idioma que parlem.

El públic és més petit o més gran. Amb el català us tanqueu portes?

O: En tanquen, però també n’obres.

X: Tots parlem castellà, però el català és la nostra llengua materna i és amb la qual ens podem expressar millor i per això ho fem. Però, si algun dia volem algun tema en castellà, el fem, tampoc ens qüestionem gaire. De fet hi són, també en anglès. Cantem una mica amb el que ens sentim més còmodes escrivint al moment al qual estem.

De fet en tot el que escriviu hi poseu un toc d’humor i feu moltes picades d’ull a tot i tothom. Del Maresme en trobem unes quantes, com per exemple l’Innobar, que no el deuen conèixer a la resta de Catalunya.

X: Al final parlem del nostre dia a dia.

Creieu que a mesura que creix el vostre èxit esteu perdent aquesta marca personal?

X: No, però segurament no ho fem ni farem tan sovint.

O: Ho vam veure sobretot al principi, vam treure una cançó de Les Santes i vam continuar parlant de coses i carrers de Mataró i quan vam veure que gent de Girona ens estaven escoltant i no entendrien què dèiem vam fer-ho més intel·ligible per tothom. Però alhora que sigui proper i t’hi puguis identificar.

Feu bandera de ser de Mataró i del Maresme.

X: N’estem molt orgullosos

Amb què us quedeu?

O: Amb “La Pedra”.

X: La Pedra de la Plaça Santa Anna representa el quilòmetre zero de la ciutat, és l’epicentre de tot.

O: Realment és el lloc de trobada “Ei va, quedem a La Pedra”.

De la pedra de la Plaça Santa Anna heu passat a estar a punt d’acabar una gira. Quina valoració en feu? I del disc?

O: La gira ha sigut de seixanta concerts. Al principi era una gira pandèmica i ja estàvem bastant contents amb la quantitat de bolos que teníem, es va reactivar tot i també van pujar els concerts. Ara ja plantegem la de l’any que ve i traurem un disc. L’any que ve encara serà més fort, Els Tyets anem de pujada.

Ja esteu treballant en un disc pel 2022?

O: Exacte.

De cara al futur també teniu la Kate studios. De què va el projecte?

Oriol: A mesura que fèiem música vam començar a temptejar i fer-la amb altra gent. Va arribar el moment en què havíem de fer-nos un estudi per nosaltres si fèiem música amb els altres. Ara ha passat a ser un multiestudi, també hi ha un plató de fotografia, un estudi de revelatge analògic… un lot complet d’audiovisuals.

X: I tenim la part de la Kate 7.0, en el qual toquem altres temes com consultoria, bitcoin… Vam decidir invertir els diners que guanyàvem amb The Tyets per construir alguna cosa que vagi més enllà i pogués crear una mica de comunicat. La Kate és l’epicentre de tota la gent que ens envolta. Qualsevol hi pot presentar un projecte que, si ens agrada, el tirarem endavant i li dedicarem esforços. És com una incubadora de projectes creatius.

Ara que ja està a punt d’acabar-se l’any. El 2021 com el resumiríeu?

X: Ha estat un any que al principi no era aigua clara i no sabíem cap on anirien les coses, pel tema de les restriccions que afectaven el nostre sector, un dels més perjudicats. Al final ha sigut un molt bon any, dins de les condicions que hi havia i les restriccions hem pogut treure una gira de seixanta concerts que està molt bé i estem molt contents.

COMPARTIR