A Mataró es parlen més de 100 idiomes diferents, una riquesa cultural que cal posar en valor.
El 21 de febrer de 1952, diversos estudiants van morir tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka, a l’actual Bangladesh, quan realitzaven un acte de protesta en defensa de la seva llengua materna. Formaven part del Moviment per la Llengua Bengalí, l’idioma emprat per la majoria de la població de la zona, malgrat que l’urdú era l’únic reconegut oficialment. 37 anys després, en homenatge a les víctimes i a la seva lluita, la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna. Malgrat que tot això soni molt llunyà a Mataró, avui el bengalí és una dels aproximadament 120 idiomes diferents que es parlen a la ciutat. La capital del Maresme és un autèntic gresol de llengües, d’orígens i, per tant, de cultures diverses que reflecteixen i estructuren pensaments, arrels, formes d’expressió i símbols culturals, les quals conviuen als carrers, places, escoles, llocs de treball i comunitats de veïns de la ciutat. Algunes d’elles minoritàries i en perill d’extinció –de les més de 6.000 llengües que es parlen al món, més de la meitat es considera que estan amenaçades- i que és imprescindible preservar. Tal i com deia el filòleg David Crystal, “el món és un mosaic de visions, i cada visió és explicada per una llengua. Cada cop que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”.
Mataró és suma a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, i aquest serà el sisè any que ho celebra . Més enllà del català i del castellà, és molt habitual que als carrers s’hi escolti l’àrab o l’amazic (hi ha més de 8.000 mataronins, oficialment, procedents del Marroc), així com el xinès mandarí o el cantonès. La varietat de llengües subsaharianes, com el mandinga, el wòlof, el diola o el sarahule, també s’han integrat en el corpus lingüístic mataroní, on, a més, han guanyat pes idiomes europeus com el rus, el romanès o l’italià. La celebració a l’entorn del 21 de febrer és tan sols la part més visible de la feina que el consistori realitza al llarg de l’any per visibilitzar i defensar les llengües maternes dels mataronins.
L’objectiu de celebrar aquest dia es reconèixer la cultura d’origen dels mataronins de procedència diversa, aquesta visibilització fa que aquests enforteixin el seu sentiment de pertinença a la ciutat, ja que senten que ells també formen part de la cultura mataronina, i que en són una font de riquesa, quelcom que també s’està treballant en l’àmbit educatiu, amb cada cop més centres de primària i secundària de la ciutat que tenen alumnes d’arreu del món.
Es poden consultar els diferents actes programats a www.mataro.cat/sites/100-llengues.
