L’ofici de salvar la memòria

Text: Albert Calls
934

El passat  30 de juliol va morir a l’edat de 78 anys en Joan Gómez, de Premià de Mar. Museòleg i estudiós de la història local, documentalista, artista i escriptor, entre moltes d’altres vocacions d’una dilatada trajectòria al servei de la cultura i sobretot, membre de ple d’una generació, la que ara en el món virtual en diuen analògica.

Si busquéssim algunes paraules clau de la seva intensa activitat hi hauria l’Associació d’Artistes Plàstics, el Museu de l’Estampació, l’escola El Dofí, l’Associació d’Estudis Científics i Culturals o la Fundació CRIT. A més, de ser un referent local i de l’àmbit tèxtil per a estudiosos i estudiants de tota mena.

La passió d’en Joan Gómez va ser la preservació de la història local. I si ara, en ple segle XXI, estem acostumats a tenir museus i institucions amb personal i una certa estabilitat, la generació de Joan Gómez ve d’un moment on salvar la història era recollir documents de manera totalment voluntariosa, que sovint es llançaven a la brossa, preservar-los en primera instància de la destrucció, per tot seguit, intentar posar-hi un mínim d’ordre per salvaguardar-los. Persones com ell han contribuït a què s’hagi conservat una bona part de la nostra memòria més propera, la que sovint interessa a poca gent, per deixadesa o perquè és més pràctic per a determinades elits que el pas del temps esborri certes coses.

En els documents i la memòria hi ha escrit el que vam ser i les claus del que som i del que serem. Amb  la mort de Joan Gómez comença a desaparèixer del tot ja una generació que en la represa de la democràcia, amb pocs recursos i molta empenta autodidacta, contra la desídia i el desinterès col·lectiu, va convertir la seva passió en la seva vida.

De tots aquells papers salvats per en Joan Gómez de la destrucció i l’oblit, n’han anat sortint llibres, records, poemes i creacions artístiques, fruit d’una inquietud de la que en som deutors, avui que sortosament tenim institucions llampants i estructurades.

COMPARTIR