El pintor premianenc Pol Peiró exposa aquests dies i fins al 2 de juny “Confluències. Arrels i tintes” al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar. Per Peiró, l’obra és trascendent en la seva trajectòria per ser un tancament d’etapa.
Pol Peiró (Premià de Mar, 1994) exposa “Confluències. Arrels i tintes”, una exposició en què reuneix obres de l’autor en què s’hi planteja l’encontre entre la matèria, el paper i la tinta medieval. Té un llenguatge abstracte i de reminiscències formalistes en què s’hi representen les arrels físiques com a metàfora de l’entramat de relacions que ens configuren i defineixen com a persones.
En totes les obres hi ha rastre de la tinta ferrosa o medieval, feta amb productes naturals i que cada cop està més en desús. Aquesta tècnica es va començar a utilitzar el llarg del segle IX i fins al XIX en l’escriptura. En l’exposició actual, Peiró recorre a aquesta tècnica repensant des de la contemporaneïtat artística aquest procediment pictòric i integrar-lo en les obres amb els olis, el grafit i el carbonet.
Per Peiró, aquesta obra té una trascendència en la seva carrera, ja que “és una exposició de tancament d’una etapa i, a la vegada, un reconeixement als trens grans mestratges que he tingut fins ara”. De fet, explica que dos d’ells, en Josep Maria Codina i en Rafael Romero, estan exposant actualment a Mataró. Ho fan amb “Oratge” a Ca l’Arenas i l’Associació Sant Lluc per l’Art, respectivament.
Peiró suma aquesta exposició de “Confluències. Arrels i tintes” a la seva trajectòria, en què ha exposat a diversos Museus i institucions del territori a escala nacional i inteenacional. Es pot visitar fins al 2 de juny al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar (Camí Ral, 30).
