Cada 23 d’abril Catalunya s’expressa regalant més de 7 milions d’aquesta simbòlica flor.
Fa molts anys que Sant Jordi és una Diada consolidada, viscuda multitudinàriament al nostre país i reconeguda internacionalment. Llibres i roses en són protagonistes, però així com els primers tenen el seu homenatge en molts altres indrets, la rosa s’erigeix com un símbol únic que transmet tants missatges com persones la regalen. Obsequiar una rosa és molt més que un acte de cortesia i romanticisme: és la màxima expressió de la identitat d’un poble que celebra la cultura i l’amor de manera col·lectiva.
La tradició té unes arrels profundes que barregen la llegenda del cavaller, la princesa i el drac amb les fires medievals que se celebraven al voltant del Palau de la Generalitat al segle XV. Però més enllà dels seus orígens, el gest de regalar una rosa transcendeix l’estricta expressió d’amor a la parella: i és que la rosa es regala també a la mare i el pare, als fills, als companys i també als amics.
Quina rosa?
Sense cap mena de dubte, la protagonista de Sant Jordi ha estat sempre, és i serà, la rosa vermella, perquè és la que porta més implícit el missatge d’amor i passió. Però el ventall cromàtic de les roses és pràcticament infinit, el què ens dona molt de joc a l’hora de regalar-la. És una flor que la podem trobar, de forma natural, en color blanc, taronja, groga, rosada, i sinó també n’hi ha de tenyides de blau, arc iris, del Barça, amb purpurina o encerades.
Cal tenir en compte, però, que el seu color comporta també una simbologia pròpia, així que mentre tots tenim clar que la vermella és senyal d’amor, la blanca ens porta a la puresa, la pau i la innocència; la groga és símbol d’amistat i alegria; la rosa representa la felicitat, la gratitud i l’afecte; i la taronja vol indicar entusiasme i energia positiva.
Com es presenta?
La rosa de Sant Jordi, sigui del color que sigui, s’entrega sempre acompanyada de dos elements imprescindibles: una espiga de blat, símbol de fertilitat i abundància, i una representació de la Senyera, que recorda el caràcter nacional de la nostra celebració. Si bé la gran majoria de roses que trobarem el dia 23 es presentaran així, no totes tenen la mateixa qualitat ni han estat treballades en una floristeria.
Una bona rosa de Sant Jordi ha de ser de tija llarga, amb un cap ferm, gros i de pètals lleugerament comprimits. Ha d’haver-se conservat en cambra frigorífica i durant la Diada, no haver estat massa hores al sol ni sense hidratació. Si ha passat per les mans sàvies d’un florista, aquest tractament es dona per garantit, al qual se li afegeix llavors un guarniment acurat, que busca cada vegada més l’ús d’embolcalls sostenibles i naturals, tèxtils o de paper, i originals. És el què des del Gremi de Floristes s’ha reivindicat com la Rosa d’autor, on no només s’adquireix una flor, sinó que es reconeix el treball artesanal i el compromís amb el medi ambient dels seus professionals, afegint-hi un valor cultural i sostenible que reforça la identitat col·lectiva i el respecte pel territori i els oficis locals.
