Viure de les maresmes, aquest és el nostre destí i present. En el mar, la mar, tenim l’aliat, aquí està, davant nostre, sens falta cada dia, bressolant-nos, empenyent-nos, animant-nos.
Quan després de més de mil hores de treball vam donar als governants del moment el projecte aprovat en el ple de l’Ajuntament com a posicionament estratègic per al futur de la ciutat —Mataró Marítim, avui Maresme Marítim—, va ser per al bé comú. Avui comencem a veure’n els fruits: vaixells de més de 70 metres d’eslora, projectes d’ampliació del port, hotels, graus universitaris nàutics, associacions sectorials, etc. Però d’altra banda, també veiem pèrdues com la demolició del que vam proposar que acollís la gran escola nàutica de Mataró per al Maresme i el Vallès, per un no saber fer o falta absoluta de visió de futur, ja que no crec que pugui recuperar-se ara com ara un edifici similar.
Gràcies al govern espanyol es va fer el Passeig Marítim, i el mar per a nosaltres és la comunicació amb les terres de l’altre costat del nostre oceà. Creiem que ha de ser un dels mitjans i objectius per al desenvolupament de Mataró – Maresme i, per tant, per a Catalunya – Espanya, i per això treballem.
Vivim gràcies al mar. De fet, en la nostra evolució venim d’ell i ara tornem a ell, o ella, la mar (com els agrada anomenar-la en femení als mariners), com si es tractés de la posidònia. Nosaltres creiem en l’aigua (som aigua), som mar-es-me, som marenostrum, visca el mar, visca el Maresme, visquin les Santes i Sant Felicià, que va arribar a les nostres platges per donar-nos felicitat. Per Déu i nosaltres mateixos siguem marítimament feliços.
