Més novetats editorials per al Sant Jordi

Text: Albert Calls I Gemma Ponce
366

Als llibres que venim comentant els últims mesos en la secció de novetats editorials de TRIBUNA Maresme cal sumar nous títols que van publicant-se, ja en la recta cap a aquest Sant Jordi. En destaquem alguns títols.

 

La ràdio a Mataró. 1922 – 1978

Aquest treball d’investigació de Santi Carreras i Suris recull més de dos anys de feina. Abasta des de les beceroles de la ràdio local (1922) i acaba coincidint amb l’aparició de Ràdio Mataró l’any 1978. Aporta documents inèdits i posa especial èmfasi en l’activitat i consolidació de Ràdio Maresme, la xarxa de relacions de les persones que hi contribueixen, així com també els intents posteriors per recuperar i donar via lliure a una ràdio de referència per a la ciutat, contra tota mena d’obstacles.

 

El Maresme yeyé. La postal turística 1960’s – 1970’s

Llibre de Xavier Nubiola i Alexis Serrano, publicat per efadós. És una obra molt especial, tal com els lectors copsaran en només fullejar-lo, de fotografies antigues, però no és la clàssica història gràfica. Crida l’atenció el fet que gairebé la totalitat de les imatges són a color, ja que abasten un temps relativament proper, una forquilla que abraça sobretot les dècades dels seixanta i dels setanta. El Maresme yeyé reflecteix en les seves pàgines els anys de l’eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca, que comportà molts canvis en l’àmbit urbanístic, paisatgístic, econòmic i social.

 

En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme.
Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certàmen literari de la Nueva Constancia de 1905

De Jaume Vellvehí i Altimira. Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes. Els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura i la llengua amb la política. L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme.

 

Els ‘equidistants’ tenien raó, El PCE al govern i altres articles

Aplega una selecció d’articles de Miguel Guillén Burguillos, de 2011 a 2021, amb pròleg de Joan Coscubiela, publicat per Nous Horitzons Fundació. El període de temps comprès entre aquests anys ha estat molt intens des del punt de vista polític, econòmic i social. En aquest llibre els lectors hi trobaran una selecció d’articles de l’autor publicats a diferents mitjans, durant aquest període, per tal d’oferir una perspectiva personal i concreta dels fets que s’han produït, amb especial atenció als esdeveniments succeïts a Catalunya al voltant del Procés. Entre molts d’altres temes que ens mostren la visió de l’autor, que beu de la font del moviment obrer i el catalanisme popular.

 

Parra

Llibres del delicte publica la novel·la Parra, del mataroní Joan Ametller, un thriller d’acció amb una narració intensa. L’editorial continua apostant per llibres diferents i novel·les que se surtin una mica dels cànons actuals establerts, fins i tot si són a base de tornar als fonaments inicials del gènere de fa més d’un segle. El mataroní Joan Ametller desplega en Parra una novel·la ambientada al Maresme amb aroma de clàssic del gènere negre. Després d’un atracament fallit, en Parra acaba tancat a la presó. Quan surt, un home l’espera amb la promesa de fer-lo milionari. Només haurà de reunir un equip i robar un banc local a Mataró.

 

La niña más bonita  de Alella

Ángela Landete publica amb l’editorial Autografía La niña más bonita de Alella, sota el pseudònim de Lovelace. L’escriptora masnovina tracta les pors i les inseguretats dels adolescents. S’inspira en Alella i s’hi reconeixen ubicacions icòniques de la vila, tot i ser íntegrament una història de ficció. Amb un estil elegant, l’autora tracta sobre la salut mental dels adolescents i de temes tabú, com són la pederàstia i els trastorns psíquics. Ho fa per reivindicar la importància de la comunicació, brindant una lliçó de vida tant als joves com als adults.

 

Laietània

Quaderns de la Font del Cargol publica Laietània, del poeta i traductor Marcel Riera, guardonat amb el 45è premi de poesia Marià Manent. Amb aquest títol,  fa un recorregut líric pel país que s’estén del Besòs a la Tordera, en cinquanta poemes de llenguatge precís i imatges nítides i inconfusibles. Marcel Riera (Badalona, 1956) ha guanyat el premi Carles Riba del 2011, el premi extraordinari dels Jocs Florals del 2014 i el Joan Alcover/Ciutat de Mallorca del 2015 per Occident, entre d’altres. Té una desena de llibres publicats.

 

 

Els set colors de la Bet

És un conte per a nens de Sílvia Tarragó, il·lustrat per Laia Codina. Un viatge en el que els colors i els versos hi van de bracet perquè els infants s’iniciïn en el món de les paraules. L’obra ha estat reconeguda amb el Premi Internacional Ciutat de Benicarló, guardó de referència en el món de la literatura infantil i l’ha publicada Onada Edicions. Compta amb  una edició en català, una en castellà i la versió a l’anglès. Els set colors de la Bet empra la poesia per mostrar als infants que comencen a llegir el poder simbòlic i evocador de les paraules, amb un ritme poètic que conjunta el relat escrit i l’il·lustrat. A més, té una doble vessant lúdica: identificar el missatge ocult en el poema i posar nom als set colors que desfilen per les fulles del llibre.

 

COMPARTIR