Mesures urgents contra els desnonaments per impagament de la hipoteca

Xavier Casas.  JCM Advocats
540

L’extraordinària i greu crisi econòmica que afecta gran part de la societat ha generat una multitud de problemes, entre els quals destaca l’impagament del préstec hipotecari i la consegüent pèrdua del bé que va servir de garantia: l’habitatge adquirit en propietat.

Amb el pas del temps, molts dels prestataris han comprovat que els resulta impossible complir amb la seva obligació de pagament — no en falten causes: pèrdua de l’ocupació, separació i divorci dels propietaris hipotecats, sobreendeutament no previst, insolvència econòmica…— i en aplicació del que disposa el contracte de préstec i la legislacio vigent, el creditor acaba executant en via judicial la garantia hipotecària, el desenllaç del qual suposa la pèrdua de l’habitatge, a causa precisament d’aquest reiterat impagament.

A hores d’ara de la crisi i per tal de protegir el sector de població més desemparat i vulnerable, els partits polítics majoritaris han acordat l’adopció immediata d’una sèrie de mesures legals destinades a evitar el desnonament forçós d’aquestes persones immerses en situacions reals de pobresa o estat de necessitat. D’aquesta manera i a partir de mitjans de novembre del 2012 s’apliquen les següents mesures:

1. Suspensió del desnonament. Per als supòsits de deutors que no ingressin més de 19.200 euros anuals, la quota hipotecària superi el 50% dels seus ingressos mensuals, víctimes de violència de gènere, unitats familiars nombroses amb algun fill menor de tres anys o amb algun membre amb discapacitat superior al 33% o en situació de llarg atur. Tot això, sempre que es tracti del primer habitatge i no es tinguin altres immobles.

2. Pròrroga en l’execució del llançament. També aplicable als col·lectius més desfavorits, suposarà la suspensió del llançament per un període de dos anys, temps durant el qual els deutors hauran de trobar la manera de pagar el seu deute.

3. Més protecció als fiadors del préstec hipotecari. En el sentit d’obligar el creditor, en cas d’impagament, per accionar en primer lloc contra el deutor principal i només si aquest és insolvent, demanar als avaladors (que normalment són parents o amics del prestatari).

4. Més control de les empreses taxadores. Per tal de subjectar els seus informes de taxació al real valor actual de l’immoble i sotmetre-les a un major control per part del sector públic.

5. Creació d’un parc d’habitatges de lloguer social. Al qual podran accedir les persones afectades per la pèrdua de l’habitatge després del procés hipotecari, facilitant-los l’accés a un habitatge de lloguer en condicions ajustades al seu nivell d’ingressos actual.

Totes aquestes mesures no tindran eficàcia retroactiva, en el sentit de ser aplicables als que ja han perdut el seu habitatge per l’impagament del préstec, si bé podran acollir-se als beneficis del lloguer social. Altres qüestions com la imposició de la dació en pagament al creditor o la regulació dels interessos de demora pactats en cas d’impagament seran tractades pels grups parlamentaris en dates pròximes.

En definitiva, un elenc de mesures que han de permetre moderar els efectes negatius que suposa la pèrdua de l’habitatge respecte a aquells que estan patint especialment la crisi, drama al qual no són aliens els diferents agents socials i econòmics.

COMPARTIR