Els darrers anys la celebració de la diada nacional ha recuperat l’accent reivindicatiu que en part havia quedat en segon terme. Les coses externes que han passat els últims temps (Sentència de l’Estatut, decisions judicials contra la immersió lingüística, etc.) i la pròpia evolució de la nostra societat, amb un augment clar del desig de tenir un estat propi, són les causes clares d’aquest impuls reivindicatiu. Aquest any, l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació a Barcelona amb un fort component unitari, que es preveu molt important, i a la qual els socis d’Òmnium hi són convocats a participar. La Festa de la Llibertat, organitzada com cada any per Òmnium al Passeig Lluís Companys de la capital catalana, també incidirà, sense oblidar el seu vessant festiu, en la necessitat de fer un pas més com a país.
Al Maresme, els actes més reivindicatius, com les marxes de torxes que es faran en diversos municipis i els manifestos unitaris de la societat civil es barregen amb actes institucionals, actes festius i actes culturals, amb la voluntat que tothom pugui celebrar i sentir seva la Diada. Possiblement sigui aquesta la millor manera d’encarar aquests propers anys que es preveuen decisius. D’una banda, la lluita clara, desacomplexada, seriosa i en positiu pels nostres drets; d’altra banda, un treball diari per enfortir-nos com a societat on tots puguem sentir que formem part d’un país, que a més de lliure, vol ser socialment just, integrador i pròsper. En definitiva, que se’ns ha girat molta feina.
