Cuc de seda, una novel·la breu i Claustre, un recull de contes, són dues obres de Valerià Pujol (1952-1992) escrites al tombar els noranta, que durant anys van estar extraviades i que ara, coincidint amb la recent celebració de l’Any Valerià Pujol, s’editen per primera vegada tal com l’autor les va deixar enllestides per ser publicades.
Tal com diu l’escriptor i amic de Valerià Pujol, Albert Calls, al pròleg, “Els relats de Claustre són un recorregut per l’altra banda del mirall. Obsessions, simbolisme, psicoanàlisi i distorsió de la vida fins a l’hiperrealisme més extrem. També s’hi troba la valentia i la transgressió que van determinar els seus contes, on s’aprofundeix en els viaranys més obscurs de l’ànima humana”.
“A Cuc de seda“, continua Calls, “es manifesta un altre dels grans temes de Valerià Pujol: la dificultat de les relacions personals en el context del sexe, l’erotisme i els tabús socials; en els imprecisos límits, un cop més, del que es considera transgressió”.
Trenta anys després de la seva mort, aquests dos inèdits sorprenen per una modernitat radical i la pervivència de l’estil al pas del temps. El llibre el presentaran Josep Cots, Rafael Vallbona i Albert Calls a la Documenta de Barcelona, el 15 de juny a les 19 h.
