Des de la mort del dictador Francisco Franco fins a la consagració de la música ballable als vuitanta van transcórrer uns quants anys que van coincidir amb l’adolescència de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, una edat en què la música es grava a la ment com en els solcs d’un vinil. A la primera part de ‘La música i nosaltres’ hi apareixen grups tan oposats i tan influents com Abba, AC/DC i The Clash. La segona part està dedicada als grups nostrats, de Ramon Muntaner a Manel.
Lluny de la malenconia, ‘La música i nosaltres’, restitueix el que significava escoltar música durant aquells anys. La radiofórmula, la moda retro i les farinetes nostàlgiques tendeixen a tergiversar aquella sensació, a reduir-la a un grapat de llocs comuns i de sociologia de saló. Ara bé, també en la música tenim dret a la memòria històrica. Rescatar els records musicals d’aquella època equival a oferir una mirada personal –o no– sobre la Transició.
‘La música i nosaltres’, de Vicenç Pagès Jordà, amb fotografies de Francesc Fàbregas, és el tercer títol de la col·lecció Quaderns de la Font del Cargol.
