En record de Pius Morera (1)

Text: Albert Calls
82

Pius Morera va ser una activista de la poesia que des de les ones radiofòniques va contribuir a divulgar l’obra dels poetes catalans. En aquest article d’Albert Calls i en el de Queralt Morros recordem la vàlua del seu treball i obra.

Fa uns dies va morir en Pius Morera. Unes paraules en la seva memòria. El vaig conèixer quan elaborava l’antologia ‘Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia’ i va tardar ben poc en convidar-me al seu programa ‘Aparador de poesia’, a Sant Vicenç de Montalt. I també a casa seva, a fer una copa de cava, amb la seva dona, Carme Llobera, companya en una singladura radiofònica que a poc a poc va anar esdevenint important, de baix a dalt i amb tenacitat titànica, a la recerca de l’autenticitat.

En Pius va ser un patriota de pedra picada, un poeta preocupat per investigar els viaranys poètics i intentar trobar nous camins, un dinamitzador de la literatura a través dels tallers i un promotor de la poesia catalana a través de la seva acció a l’emissora municipal de Sant Vicenç.

Setmana rere setmana, amb el suport de les xarxes i una insistència meritòria, va contribuir a divulgar i mostrar la poesia, una flor que sovint queda aïllada als marges, fora dels camins o senzillament oblidada només per a ús d’actes institucionals i lluïments puntuals, per quedar bé. En Pius buscava el poeta, analitzava la seva obra i li donava veu per amplificar-la. Des de la ràdio i amb Internet, per a tothom que volgués seguir el seu treball i el dels poetes que convidava.

Des del Maresme envers els Països Catalans i el món, una veu que es mereix un reconeixement que perduri en el temps. Som molts que no l’oblidarem i que el trobem a faltar, a ell i a la poesia que a través de les ones ens acostava i mantenia ben viva.

COMPARTIR