La incorporació dels denominats robots socials a les residències per persones d’edat avançada obre el debat sobre els valors i riscos de l’avenç de la intel·ligència artificial en aquest sector. Els cuidadors humans seran substituïts per robots? Aguditzaran o suavitzaran l’aïllament dels avis?
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat un projecte pilot per desplegar sis-cents robots assistents ARI (assistents robòtics intel·ligents) en domicilis i residències de persones grans. Segons explica el consistori, el projecte busca millorar l’autonomia de les persones grans en fase inicial de deteriorament cognitiu o dependència, i complementar la tasca dels treballadors socials. Aquests robots, diuen, podrien ajudar a detectar situacions d’urgència, com caigudes o accidents domèstics, i ajudar en tasques diàries com recordatoris de medicació.
Aquesta iniciativa de Barcelona no és pas inèdita. L’ús dels robots socials, dispositius amb intel·ligència artificial que poden interactuar amb els usuaris per facilitar tasques físiques i cognitives, han emergit arreu com una possible solució per a la cura de la gent gran. Però aquest avenç tecnològic no està exempt de controvèrsia i obre interrogants sobre les implicacions ètiques i socials: substituiran els robots als cuidadors humans? Contribuiran a fer més gran encara el sentiment d’aïllament social de les persones grans que viuen soles? Quins valors promou l’ús de robots per cuidar la gent gran?
La regidora de Salut de Barcelona, Marta Villanueva, ha assegurat que els robots no substituiran mai la tasca de les persones cuidadores i que, en canvi, poden servir per lluitar contra la soledat, una de les preocupacions de les persones grans que viuen soles i una de les nostres xacres socials.
Justament un estudi liderat per Sara Domènech, investigadora de la Fundació Salut i Envelliment UAB, en col·laboració Joan Carles Seuba, professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra; i José Luis Infiesta i Núria Infiesta, fundadors de Yasyt, arriba a una conclusió similar a la manifestada per la regidora. L’estudi es va fer al centre residencial Prytanis Plaça Europa amb els objectius d’avaluar l’aplicabilitat de l’aplicació Helderly (Humanizing Elderly) que funciona sobre un robot anomenat Pepper. Aquest robot es va fer servir per fer exercicis d’estimulació física, cognitiva, social i relacional amb gent usuària de la residència. En Pepper també informava els residents sobre qüestions com l’hora, la data o el menú del dia.
L’estudi va posar de manifest tant els beneficis com els reptes ètics de la implementació de robots en la cura de la gent gran, així com les implicacions ètiques. En general, segons Domènech, “el robot va tenir una acceptació molt alta”. “Els avis es van sentir empoderats i no van tenir la sensació que deixarien de ser atesos per les persones professionals”. A més, explica que, atrets per la novetat dels robots, venien més familiars a la residència per veure’ls i els avis en parlaven amb els nets. “Els aspectes positius són molt superiors als negatius”, afegeix a tall de conclusió Joan Carles Seuba.
Segons el professor de Dret de la UPF, els principals riscos en l’ús de robots socials per tenir cura de gent gran tenen a veure amb la pèrdua de l’autonomia i amb l’ús incorrecte de dades personals. Aquests aspectes no es van donar en la prova d’aquest estudi, però sí que poden constituir un repte de futur en la robòtica social, si s’estén l’ús dels robots a l’àmbit domèstic com, per exemple, ja passa al Japó. No obstant això, afegeix que amb aquesta tecnologia “poden augmentar els riscos, però també els beneficis”. En aquest sentit, els robots poden ser útils per ajudar a recordar si la persona s’ha pres la medicació o si té una visita al metge.
Els autors de l’estudi conclouen que els robots socials poden ser una bona eina per complementar el treball dels professionals de les residències, però que en cap cas poden substituir la interacció humana ni el vincle afectiu amb els cuidadors, ja que la cura emocional és essencial per al benestar de les persones grans.
Hi ha un risc de crear vincles afectius amb els robots? Segons Seuba, “també creem vincles amb les mascotes, amb els robots serà el mateix”. “Les persones desitgen parlar amb algú, som animals polítics i necessitem socialitzar”, afegeix i apunta que, en aquest aspecte, els robots poden contribuir a pal·liar la soledat que pateixen moltes persones grans en una societat que no sempre respecta la vellesa. “L’abandonament de persones grans ja es dona en la nostra societat, i no pas per culpa de l’aparició dels robots”, diu Seuba.
Sobre la relació i vincles emocionals entre humans i màquines, afegeix Domènech, hi ha un altre aspecte que hi pot influir. “És molt important el disseny físic del robot i com s’expressa, que faci servir un llenguatge que no els infantilitzi i que les tracti com a persones”, explica.
La implicació de la gent gran
En aquest sentit, Marta Aymerich, directora de l’eHealth Center i investigadora del grup de recerca de l’eHealth Lab de la UOC, assenyala la importància d’incloure les persones grans en el procés de disseny de la tecnologia. Sovint, la innovació tecnològica es fa sense tenir en compte les seves preferències o el seu coneixement sobre l’ús de noves eines, fet que pot generar discriminació per edat i excloure aquest col·lectiu de la creació de solucions que realment satisfacin les seves necessitats.
Aymerich coordina un estudi qualitatiu sobre les necessitats i les percepcions de la gent gran en relació amb la robòtica assistencial domiciliària, que té l’objectiu final de millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus receptors. “Entendre les seves opinions i percepcions sobre aquestes tecnologies és crucial per al desenvolupament i la implementació reeixida de solucions que realment s’ajustin a les seves necessitats i expectatives”, explica la directora. L’estudi l’ha dut a terme un equip de recerca de l’eHealth Center de la UOC, en col·laboració amb l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) i el grup de recerca REFiT-BCN, del Parc Sanitari Pere Virgili i del Vall d’Hebron Institut de Recerca.
La recerca s’ha centrat en la utilitat percebuda dels robots en les tasques quotidianes, així com en les barreres i facilitadors per a la seva integració a la vida diària de les persones grans. La investigació també s’ha fixat en consideracions ètiques “relacionades amb la privacitat, la pèrdua de control i de llibertat individual, i altres riscos potencials associats amb l’ús de robots d’assistència per a persones grans, com la reducció del contacte humà, l’increment de la confusió amb la realitat o la infantilització dels usuaris”, detalla Aymerich. No obstant a part d’aquests dubtes i reptes, segons ella mateixa, la robòtica social aporta una sèrie de valors positius, com ara contribuir a l’autonomia i independència de les persones grans, i a donar també certa tranquil·litat a les famílies que potser no poden estar sempre pendents dels seus familiars. A més, afegeix, “ofereixen companyia i suport emocional”, si bé aquest aspecte també té una part negativa, ja que pot derivar en una pèrdua de contacte humà “que posa en evidència les mancances de la nostra societat”.
