Sóc la persona cuidadora. Què tinc al meu abast?

Residencia i centre de dia Loval.  Sant Andreu de Llavaneres
444

Si ets la persona cuidadora principal segur que portes el pes fort de l’ atenció.  Però, pensa en els possibles cuidadors de suport.  Per exemple, qui pot portar un document al CAP (Centre Atenció Primària)  o a l’Ajuntament, qui pot quedar-se una tarda que tu necessites estar lliure, qui pot anar a la farmàcia, qui el pot acompanyar al metge…  Pot ser una veïna, una amiga, un altre familiar.  Cada família és un món: fills únics, famílies nombroses, germans barallats, si encara teniu els dos pares o un és vidu… Tot compta a l’hora d’organitzar-se i prendre decisions.

A banda del suport informal, el cuidador principal pot accedir a recursos destinats a gent gran i pensats amb l’objectiu d’aconseguir el major benestar possible pel cuidador.  Sabem que el cuidador cuida bé, quan se sent bé.  Per tant, cal fer prevenció de situacions límits com la claudicació explicant al CAP la situació en la que vius i com la vius.  No tots tenim la mateixa paciència ni la mateixa capacitat de feina.  El millor per tu i per la persona dependent és que t’acceptis tal qual ets i busquis ajuda quan la necessitis, sense suportar dies i dies, sense treva.  És importantíssim tenir temps lliure i dedicar-se a l’oci.  Si tu emmalalteixes o tens uns accident, qui cuidarà de la persona gran?

Ja  sabem que cuidar del pare o la mare és complicat.  No és com cuidar els néts.  La persona gran és lenta, manté el seu caràcter, per cuidar bé sovint es canviaran els rols i això no és còmode, té diverses malalties que requereixen moltes visites mèdiques…  A base de dedicar bona part del teu temps a cuidar, la dependència del cuidador vers la persona gran és considerable.  Et sents tan imprescindible que posposes o rebutges les ajudes.  Els sentiments són contradictoris i pateixes per tot sentint-se al límit.  Ja no pots donar més de tu mateix.  El nostre consell és que intentis no arribar a aquest extrem.  És important que vagis prenent consciència de com estàs i que necessites tot sovint.  Una vegada decidit no triguis a portar-ho a la pràctica.  No allarguis una situació que probablement et portarà a emmalaltir o prendre medicació.  Els cuidadors no som superman ni superwoman.  Som persones.

A nivell econòmic, hi ha ajudes que les treballadores socials us poden gestionar.  Per exemple, ajuda al cuidador, prestació econòmica vinculada (PEV), ajuda per plaça residencial o per centre de dia…  A nivell de recursos, podem demanar atenció a domicili d’alguns serveis (metge, farmàcia, botiga d’alimentació, perruqueria…), podem vincular la persona gran al casal d’avis si està prou bé com per quedar-se sol, buscar un centre de dia que s’adapti a les nostres necessitats (horaris, serveis, si poden dutxar-lo, etc), una residència o centre sociosanitari.  Gaudiu de les estades temporal per descans familiar.  Busqueu estades temporals a alguna residència per marxar de vacances.  A més a més, hi ha grups d’ajuda mútua sobre malalties com el parkinson o la demència.  Així no us sentireu tan sols.  Si s’ha de quedar sol a casa i teniu alguna por, tramiteu la teleassistència.  És fàcil de fer servir i molt útil.

El pas a una residència no és fàcil pel cuidador.  Se sent egoista, mala filla, entre l’espasa i la paret…  En aquest moment és important estar convençut que és la millor opció per a tots i que la resta de la família doni suport a la decisió del cuidador principal, encara que no hi estigui d’acord.  Cal concretar qui li comunicarà a la persona gran que anirà a una residència, emfatitzeu els aspectes positius de l’ingrés en un llenguatge que pugui entendre i pas a pas, esperant que faci preguntes.  Molt important per a tots dos: digueu-vos quins dies us veureu, què fareu, si dinareu junts…  Eviteu les mentides, que només complicaran l’adaptació.

Recorda : les persones cuidadores som persones, no supermans ni superwomans.

Ja sabeu com fer-ho?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí