Diuen que si desitges molt alguna cosa i lluites per ella, la pots aconseguir. Podríem dir que a mi m’ha passat veient portar a escena en un teatre comercial la meva obra Magnetismes, que des del 24 d’abril es pot veure al Teatre Gaudí de Barcelona. Ho ha fet possible la companyia Ras Teatre i la directora Pepa Fluvià, que van creure en el text des del primer moment tot i no conèixer-me encara. M’expliquen que els van captivar els personatges propers i reconeixibles i allò que els passava, amb què d’alguna manera empatitzaven. Així va arrencar la maquinària, fa més d’un any, preparant el muntatge i buscant un teatre que l’acollís i que finalment va ser el Gaudí. Un acte valent per la sala, que tenint un gran aforament apostava de nou per una companyia jove, i encara més per part d’aquesta, que s’atrevia a tirar endavant un projecte amb sis actors.
En un moment en què s’ha posat de manifest la precarietat dels professionals del sector arran del cas Llibert, en què fins i tot omplint el teatre els seus creadors no en poden viure, aquesta estrena per a mi té especial significat. En el nostre cas tampoc hi va haver subvencions ni ajuts, tan sols un petit Verkami darrera que ha servit per finançar algunes de les despeses de producció. I tot i així mai es va renunciar a la qualitat que només s’aconsegueix amb un llarg procés d’assaig, ni tampoc a tenir valors afegits com comptar amb una part audiovisual i musical en la posada en escena.
Tot plegat només té una explicació per haver-se fet realitat i és la tasca i entusiasme de tots els que hi han participat. Certament aconseguir-ho és molt gratificant, però… Quina llàstima que sigui tan difícil viure –o tan sols sobreviure– d’allò que estimes! No hi ha dubte que s’ha de fer alguna cosa al respecte en aquest sector tan poc mimat. I mentre es llencen tocs d’atenció a aquells que podrien ajudar amb polítiques reals, els altres si més no podem aportar quelcom que de ben segur també servirà: anar al teatre!
