Va de pizzes (o, no)

Ferran Planell.  Escriptor
617

Setze de juny. Entrant a la recta final de la Campanya de la Renda 2024. Els soferts assessors fiscals anem que no ens trobem. La feina està en un dels seus punts més àlgids de l’any. I arribats aquí, aquells que teniu la imaginació esperitada, deveu estar pensant que ara explicaré que l’excés de treball ens aboca al menjar ràpid i ens convertim en devoradors de pizzes. Doncs, em sap greu, però no heu encertat. O, sí.

En un moment d’aquells que hom intenta desconnectar una mica el cervell, a fi de sobreviure als infinits despropòsits del legislador, que sempre acaben permetent que els d’hisenda escombrin cap a casa, he clicat a l’accés de VilaWeb. Un article de Pol Baraza Curtichs, m’ha cridat l’atenció. Títol: El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon.

A primer cop d’ull m’ha descol·locat. Què carai té a veure una pizza amb una escalada bèl·lica? Però, com que els articles estan per ser llegits, m’he endinsat en el seu contingut. Llavors he entès el perquè de tot plegat. I us he de dir que, amb el que pensàveu al començament, no anàveu del tot desencaminats. Perquè, quan els treballadors del Departament de Defensa dels Estats Units reben l’alerta d’una crisi i preveuen una jornada de treball maratoniana, com ho són les dels assessors en campanya de renda, la primera reacció és demanar menjar, sobretot pizza.

Dit això, i extrapolant-ho a casa nostra, em pregunto quin seria l’indicador gastronòmic que hauríem de fer servir. El consum disparat de quins aliments ens haurien de posar en alerta, per exemple, de què al Parlament estan a punt de declarar la independència —aquest cop de veritat.

Va, ajudeu-me, que tenim una cuina tan variada, que en podríem tenir un per a cada esdeveniment: Paambtomaquímetre, “Ui, han esgotat el pernil? Ja tenim reforma del finançament!”; Fuetímetre, “ERC i Junts comprant fuet plegats? Això no passa des del 2017!”; Escudellòmetre, “Escudella al juny? Algú dimiteix abans que acabi el dia”; Calçotòmetre, “Han tret la graella. Això és que el TSJC ha arxivat alguna causa”; Panellòmetre, “Panellets a l’abril? S’acosta una inhabilitació!”; Botifarròmetre, “Ara sí, en un parell d’hores proclamem la independència!”.

Que tingueu un bon estiu!

COMPARTIR