27 d’octubre, endavant!

Ferran Planell.  Escriptor
1074

Han passat quaranta anys des d’aquell “Ja sóc aquí” amb el que restablíem una autonomia. Avui li hem dit adéu, l’hem acomiadat. Ho hem fet amb pas ferm i decidit. Ens ha costat, però finalment “Ja la tenim aquí”. Visca la República!

Semblen molts anys, sí, però encara en són més si hi sumem els trenta-sis de la dictadura. Ara ens toca fer-la durar. Hem de ser capaços de convertir aquesta sisena, en la definitiva. Hem de fer valdre els nostres drets com a poble davant del món.

Ja sabem que hi haurà governants, que per interessos no es mostraran gens disposats al nostre reconeixement, però serà per això, per interessos i no pas perquè no hi tinguem dret. Ja se n’adonaran i rectificaran. Però caldrà que els ajudem, que com menys triguin a fer-ho, millor.

I per això hem de començar per nosaltres mateixos. Ens ho hem de creure i així ens ho hem d’exigir en cada gest, en cada paraula, en cada mirada. Hem demostrat, a tothom qui ho ha volgut veure, la nostra determinació com a poble a l’hora de reivindicar la nostra llibertat. Seguim demostrant ara que serem igual de persistents per a preservar-la.

Cal que siguem conscients que no tan sols ens hem de fer valdre a fora, sinó també a dins. Hem fet un gran esforç per convèncer a amigues i amics, familiars, coneguts, saludats, que calia anar a votar i que calia votar SÍ. Però no se’ns ha acabat la feina, ara hem de seguir treballant per a certificar que no estàvem equivocats, que ha pagat la pena arribar fins aquí, perquè tan sols així, podrem sumar fins i tot a aquells que encara pensen que no.

Aquests últims dies, arribar-hi ha estat com un viatge en una muntanya russa desfermada. Hem estat amb l’ai al cor permanentment. Ha estat un cúmul de sensacions entre l’angoixa, l’esperança, l’alegria i la por; sí, la por també, que ben prou s’han preocupat d’instaurar-nos-la. Per això ara és molt important que no defallim davant les dificultats que encara s’entestaran a posar-nos al davant.

Per aquells que han lluitat i s’han quedat pel camí, per als qui ens han de sobreviure, per nosaltres mateixos i sobretot, en aquests moments, per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, als qui devem tant i per als qui, i també des d’aquí, exigim la seva llibertat, per tots, ara no ens podem aturar.

Visca la República!

COMPARTIR