A les assemblees hom hi va a deliberar amb una finalitat molt concreta que és la d’acabar prenent acords. Si després, però, no hi ha qui sigui capaç de portar endavant els acords presos, l’assemblea es pot perpetuar en el temps.
De tots és ben conegut que el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt va sacsejar el moviment independentista amb la celebració de la primera consulta popular sobre el nostre dret a decidir. De com després s’ha anat escampant per la resta del territori, de quins han estat els seus resultats i de quina força política hauria de capitalitzar l’engrescament popular, qui més qui menys a hores d’ara ja n’ha extret les seves particulars conclusions.
El que potser ja no tothom sap, és que aquell mateix dia i en aquella mateixa localitat maresmenca, va començar a agafar embranzida el que aquesta tardor acabarà esdevenint l’Assemblea Nacional Catalana. Un grup reduït de 40 persones a qui l’anonimat va emparar de caure en rancúnies personals, es va constituir aquell mateix setembre de 2009 com a nucli inicial de debat. La gran feina feta es feia palesa amb la participació de 1.500 persones a la Conferència Nacional per l’Estat propi el passat 30 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona.
Aquest 6 de juny, amb voluntat de fer territori, es va presentar a Argentona el Secretariat del Maresme. Dels 30 municipis que configuren la comarca, 19 ja hi eren presents. La resta és qüestió de temps, perquè les ganes de treballar hi són.
No puc, però, donar la benvinguda a l’Assemblea Nacional Catalana, sense pensar en aquella altra Assemblea de Catalunya dels anys 70. En com la seva gent lluitava en contra del franquisme i a favor dels drets i llibertats democràtiques, en com desitjaven l’accés del poble al poder econòmic i polític, i en com defensaven el ple exercici del dret d’autodeterminació. Llavors va acabar guanyant la transició pacífica contra el rupturisme i de moment l’última de les aspiracions enumerades s’ha quedat en un simple Estatut d’autonomia.
Ara que ja ningú pot esgrimir la por per contrarestar la força de la il·lusió, esperem que aquest cop acabem trobant aquells qui siguin capaços de portar endavant els acords que s’acabin prenent des d’aquesta nova Assemblea Nacional Catalana.
Gre0cies per les teves paraules d’e0nims, Xavier, iemgluant et felicito per la iniciativa d’aquestes jornades! Ara mes que mai e9s quan hem de treure lo millor de nosaltres mateixos i fer pinya, d’aixf2 tracta aquest projecte i estare9 encantat de comentar-ho amb tu i amb la resta d’assistents del Piupiunet.c9s un plaer estar en contacte amb mes maresmencs emprenedors!Una abrae7ada!!