La població estrangera es manté entre les comarques amb menor pes a Catalunya.
El Maresme ha registrat un nou increment de població estrangera durant el darrer any, però continua situant-se entre les comarques catalanes amb menor presència relativa. Segons la Radiografia de la població estrangera 2025, elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, actualment hi viuen 66.641 persones de nacionalitat estrangera, 2.747 més que l’any anterior, fet que representa un creixement del 4,3%.
Malgrat aquest augment, el pes de la població estrangera al Maresme se situa en gairebé el 14%, una xifra clarament inferior a la mitjana catalana (18,74%). Aquesta diferència manté la comarca en la posició 31 de les 43 comarques pel que fa a presència de població estrangera.
La distribució territorial, però, és desigual. Hi ha municipis amb una presència molt superior a la mitjana comarcal, com Calella, on el 22,71% de la població és d’origen estranger, mentre que a Òrrius aquest percentatge es redueix fins al 3,93%. També superen el llindar comarcal municipis com Caldes d’Estrac (18,73%), Santa Susanna (17,76%), Mataró (17,34%), Pineda de Mar (16,97%), Premià de Mar (14,76%), Cabrils (14,24%) i Malgrat de Mar (14,11%).
Pel que fa a les nacionalitats, la marroquina continua sent la més nombrosa al conjunt de la comarca (22,26%), seguida de la italiana (7,24%) i la xinesa (6,22%). Tot i això, la nacionalitat predominant varia segons el municipi. La marroquina és la principal en 14 municipis: Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Argentona, Mataró, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. La italiana lidera en 10 municipis: Tiana, El Masnou, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar. Pel que fa a la xinesa, és la nacionalitat predominant a Montgat, Teià i Tiana. Completen el mapa Òrrius, amb predomini de la població francesa; Sant Iscle de Vallalta, amb major presència gambiana; i Santa Susanna, on destaca la comunitat ucraïnesa.
En funció del sexe, la balança està equilibrada; en el conjunt de la població comarcal el 50,7% són dones i el 49,3% són homes. En les persones de nacionalitat estrangera els homes representen el 51,8% i les dones el 48,2% mentre que en la població amb nacionalitat espanyola el 51,1% són dones i el 48,9% són homes.
Creixen els canvis de residència entre municipis el 2024, un terç dels quals protagonitzats per estrangers
L’any 2024 es van produir a Catalunya fins a 282.739 canvis de residència entre municipis, 8.597 més (un 3%) que l’any anterior. Més de la meitat dels moviments interns van ser entre municipis de comarques diferents, i pel que fa al perfil dels qui es traslladen, gairebé un terç va ser població de nacionalitat estrangera, molt per sobre del seu pes poblacional (18,7%). L’estadística de moviments migratoris de l’Idescat també confirma que Catalunya va registrar el segon saldo migratori total més gran dels últims 17 anys: 122.593 residents més, amb un saldo migratori amb l’estranger de fins a 129.030 persones, i negatiu amb la resta de l’Estat.
Quant al destí dels moviments interns, segons recull l’Idescat, el 57,3% dels moviments interns a Catalunya es produeixen amb una altra comarca (161.874) i el 42,7% dins de la comarca (120.865). En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo positiu. En nombres absoluts, els saldos migratoris amb la resta de Catalunya més alts es registren al Maresme (2.452 persones), el Baix Llobregat (1.995), el Vallès Oriental (1.883) i el Vallès Occidental (1.731).
