El Consell Comarcal es dota d’un pla director contra la “vulnerabilitat” de les conques.
Les rieres del Maresme són “un dels sistemes naturals més vulnerables al canvi climàtic” i la comarca viu amb un risc “elevat” en cas d’avingudes torrencials. Segons un estudi del Consell Comarcal del Maresme, en cas d’inundació hi hauria 104.937 persones exposades i un impacte econòmic de 3.414 milions d’euros en el conjunt de les 65 rieres analitzades. La densitat urbanitzada, la impermeabilització del sòl o l’orografia abrupta són alguns dels factors que condicionen la conca hidrogràfica, segons els experts. Un pla d’actuacions a 25 anys fixa ara les inversions que cal fer per reforçar-ne la seguretat i adaptar-les al canvi climàtic.
El Pla Director d’actuacions per a la gestió integrada de les rieres del Maresme fixa l’horitzó 2050, amb una estratègia a llarg termini, però prioritza també quines han de ser les intervencions més immediates, d’acord amb el nivell de risc d’inundabilitat i impacte socioeconòmic associat a cada cas.
En aquest sentit, l’estudi analitza l’estat actual de les rieres, n’identifica els punts febles i estableix les actuacions necessàries per reduir el risc d’inundacions, especialment en aquells trams on les zones residencials o sectors econòmics, com l’agricultura, queden més exposats.
Pressió urbanística, manca de manteniment i canvi climàtic
En aquest sentit, les dades recollides en el Pla Director assenyalen que les 65 rieres analitzades sumen un total de 254 quilòmetres, dels quals gairebé la meitat, 121,9 quilòmetres, transiten per zona urbana. La “pressió urbanística” sobre les conques, de fet, és un dels principals factors de risc.
La consellera de Medi Natural del CCM, Marta Gómez, explica en una entrevista a l’ACN que les rieres de la comarca parteixen també d’un “problema hidrogeomorfològic” de base, al qual se li ha sumat aquest desenvolupament, el “zero manteniment” al llarg dels anys i el canvi climàtic.
Segons paraules dels experts recollides al Pla Director, hi ha factors que “comprometen la funcionalitat hidràulica” de les rieres, com l’acumulació de sediments o vegetació invasora. Això “redueix la capacitat d’evacuació de cabals en episodis extrems” i “s’eleva el risc de desbordament i inundació”.
També en tenen en compte altres factors de risc, com els anomenats Punts Singulars Estructurals, que són el seguit d’infraestructures que travessen transversalment les rieres, especialment en trama urbana, com ponts, viaductes o passos soterrats. Se n’han comptabilitzat un total de 380.
Tot plegat, resumeix Gómez, converteix les rieres de la comarca en una “bomba de rellotgeria” davant possibles avingudes torrencials. En total, a les 65 rieres analitzades s’han identificat 285 punts classificats com a Àrees amb Risc Potencial Significatiu d’Inundació.
Inversions milionàries
Per minimitzar els riscos, el document estableix quines mesures cal aplicar en cada cas per garantir la seguretat de les rieres i “la resiliència del territori davant el canvi climàtic”. La responsable comarcal detalla que es combinen actuacions “de ciment” a les infraestructures i tasques de renaturalització o la retirada d’espècies invasores per fer les lleres.
La xifra prevista s’escapa de qualsevol pla d’inversions a curt termini. Només les deu rieres més prioritàries requereixen d’us 700 milions. Hi ha una part que corresponen a actuacions en trams urbans, de competència municipal, i una altra a trams no urbans, on és responsable l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El document s’entén com una eina compartida per fixar una estratègia comarcal entre diferents administracions.
Rieres que requereixen actuacions prioritàries
Riera d’Argentona. La riera d’Argentona és la més llarga del Maresme. En els seus 21,16 quilòmetres de longitud travessa els municipis de Dosrius, Argentona, Mataró i Cabrera de Mar, on desemboca al mar. En un 49% del seu recorregut, a més, transcorre per zones urbanes d’aquests municipis. Segons la diagnosi dels experts, però, el seu estat de conservació és dolent i hi ha fins i tot zones on es fan abocaments incontrolats de residus. Pel que fa a riscos en cas d’inundació, els experts preveuen afectacions socioeconòmiques “altes”, especialment en zones agrícoles. La previsió, a més, és que aquest risc pugui augmentar, ja que hi ha moltes zones urbanitzables en la seva àrea d’influència que es podrien desenvolupar en els pròxims anys. El Pla Director proposa un seguit d’accions valorades en més de 194 milions d’euros.
Riera de Santa Susanna. Una altra de les grans rieres és la de Santa Susanna, amb prop de 15 quilòmetres, el 15% en trama urbana. En aquest cas, el seu estat de conservació és “relativament bo”, però això no la manté aliena als riscos derivats de possibles inundacions, que serien d’un “alt” impacte. El Pla Director proposa intervencions per valor de 72 milions d’euros.
Riera d’Arenys. La riera d’Arenys és una de les més populars del Maresme, pels episodis d’inundacions del passat i per la polèmica que va envoltar la seva canalització en el tram d’Arenys de Munt. Amb els seus prop de vuit quilòmetres, aquesta riera passa en un 97% del seu traçat per zona urbana. En cas d’inundació, es preveuen afectacions “molt altes”, en comparació amb la resta, especialment en zones residencials. A més, la previsió és que aquest risc augmenti amb el pas dels anys per la presència d’àrees urbanitzables pendents de desenvolupar a la zona d’influència del cabal. Les actuacions previstes sumen uns 19 milions.
Riera d’en Cintet i riera de Cabrils. Una riera també molt urbana és la d’en Cintet. És una de les moltes rieres que travessa Vilassar de Mar i que, en aquest cas, inicia el seu curs a Cabrils. En total, són uns 4,5 quilòmetres de riera “ben conservada” que transcorren en un 91% del seu traçat per zones urbanes. A tocar de la riera d’en Cintet, hi ha la riera de Cabrils, que també connecta quests dos municipis de la zona central del Maresme. Són 5,7 quilòmetres de riera, en aquest cas mal conservada, i amb menys trams urbans, un 66% del total del seu traçat. Per a totes dues, els experts preveuen afectacions “altes” en zones residencials en cas d’inundació. Pel que fa a les inversions, el Pla Director de Rieres del Maresme hi preveu actuacions per valor de 38,5 milions d’euros a la riera d’en Cintet i d’uns 32 milions d’euros a la riera de Cabrils. S’hi posa especial èmfasi en les obres de pas en diferents punts dels dos municipis per on passen.
Riera de Premià. També a la zona del Maresme central hi ha la riera de Premià. En els seus escassos quatre quilòmetres travessa els municipis de Premià de Dalt i Premià de Mar i en un 68% passa per zones urbanes. Els experts, però, apunten a un malt estat de conservació i a un risc d’inundació “alt”, sobretot en zones residencials pròximes a la desembocadura. El Pla Director preveu un 110 milions d’euros en actuacions.
Rec Viver i riera de Palafolls. A l’extrem nord de la comarca, el Rec Viver i la riera de Palafolls travessen els municipis de Malgrat de Mar i Palafolls. Tenen entre cinc i sis quilòmetres de longitud i només al voltant del 30% de cadascun dels traçats transcorren per zones urbanes. L’informe dels experts apunta a un mal estat de conservació en tots dos casos. També en tots dos casos, el risc és “molt alt” en cas d’inundacions. En el cas del Rec Viver, l’afectació es concentraria sobretot en zones agrícoles, mentre que la riera de Palafolls tindria impacte en zones residencials. El manteniment i inversions necessàries sumen prop de 25 milions d’euros al Rec Viver i 233 milions d’euros a la riera de Palafolls.
Riera de Sant Domènec. Amb escassos quatre quilòmetres de longitud, la riera de Sant Domènec de Canet de Mar transita especialment en zona urbana (59%) i presenta un mal estat de conservació. El seu risc potencial en cas d’inundació afectaria zones residencials. El Pla Director preveu actuacions de manteniment i noves inversions per valor de 18 milions d’euros.
Riera de Calella. La darrera en l’escala de prioritats del Pla Director és la riera de Calella, de 4,6 quilòmetres de longitud, dels quals un 36% són en zona urbana. El seu estat de conservació és dolent, segons determinen els experts, i s’hi ha detectat també zones d’abocaments incontrolats. A Calella, la riera travessa en el seu tram final la zona turística i el front marítim abans de desembocar al mar, pel que les afectacions davant una gran inundació serien “molt altes”, especialment en aquestes zones residencials. Els costos per posar-la al dia es calculen en uns 16 milions d’euros.
Sant Simó, Caldetes i el Bareu, fora del ‘top 10’. D’altra banda, l’anàlisi de les rieres ha deixat fora del llistat de les deu amb més risc algunes que el CCM hauria considerat “rellevants”. Es tracta de la riera de Sant Simó, a Mataró, de la riera de Caldetes i de la riera del Bareu, a Arenys de Mar. En el cas de Caldetes i Bareu, per exemple, la seva curta longitud en zona urbana i fort pendent redueix la seva “taca d’inundabilitat” i les possibles afeccions.
