L’alcalde de Mataró va anunciar fa pocs dies que el govern municipal que presideix posarà l’accent a la lletra “i” de la paraula “justícia” que presideix la plaça dels Jutjats de Mataró. Fent-ho es vol contribuir, encara que sigui simbòlicament, que la llengua catalana sigui cada vegada més present i normalitzada en els tribunals del país. Els símbols per la justícia espanyola tenen més importància del que sembla. Qualsevol ho pot comprovar llegint el codi penal i veure que la crema de banderes o les fotografies dels reis poden suposar condemnes penals.
La importància del símbols per l’estat espanyol no és cap bajanada, com tampoc no ho és per les nacions reals, ja que configuren i delimiten la sensació de pertinença a una comunitat nacional. Si algú amb bona fe diu que és més important el fons que la forma, només cal fer-li adonar que en la quotidianitat, la forma mai es pot separar del fons, com tampoc a l’inrevés.
Les societats i els col·lectius s’expressen a través dels símbols, que expliquen bona part d’allò que som, però també del que volem ser. No hi ha símbols neutrals per més que s’amaguin darrere criteris estètics i és especialment en el món de la justícia, on les formes determinen fins i tot la vestimenta. Si la justícia és una virtut moral que necessita de l’accent d’un jutge imparcial i equànime, és pertinent esmentar que molts dels problemes que al seu entorn s’hi generen són per aquesta empremta, que permet comprovar si es respecten els drets individuals i col·lectius.
Quan escric aquestes ratlles, un jubilat a Mallorca està en vaga de fam en defensa de la llengua pròpia en contra d’un govern que intenta el seu anorreament. Fa tot just unes setmanes que un magistrat ha exhibit la seva “tolerància” lingüística mostrant-se comprensiu amb la llengua mandinga, tot i que la més alta instància de l’administració de justícia ha titllat de defecte un recurs redactat en llengua catalana. Finalment, un advocat en exercici ha denunciat haver estat agredit físicament per un agent de l’autoritat, simplement per emprar-la.
Entenc que hi ha qui l’angoixin aquests debats generats per la manca d’un accent. De ben segur que esmenar-ho farà ben poca cosa, però si més no, ens retornarà l’esperança que a la grandiloqüent paraula li és possible posar-hi l’accent moral, nacional i lingüístic que avui li manca.
