Periodista i escriptor, ha treballat 16 anys com a guionista a El Terrat d’Andreu Buenafuente. Destaca d’aquesta trajectòria la seva feina a El Terrat de ràdio, La Cosa Nostra, A Pèl, Alaska y Mario i les dues gales dels premis Goya. També ha estat guionista de Julia Otero i Isabel Gemio, i director del programa Va de cine de TVE. Però no pot deixar-se de banda que Pep Bras va fer les seves primeres lletres al grup literari La Font del Cargol, liderat per Valerià Pujol, un dels referents culturals de la literatura del Maresme els anys 80, del qual van formar part d’altres autors com Martí Rosselló, Rafael Vallbona o Maria Antònia Grau.
Ara, amb La vida en siete minutos, Bras torna a la literatura, després de nombrosos títols entre els quals destaquen els reculls de relats La mosca al nas (1985) o El vaixell de les vagines voraginoses (1987, Premi La sonrisa vertical), tot un clàssic contemporani del gènere eròtic. És amb la novel·la L’edat dels monstres (1998) però, que fa un punt i apart en la seva obra i s’encamina cap a horitzonts literaris més ambiciosos.
La vida en siete minutos són moltes novel·les en una. El lector hi trobarà des d’una història d’amor entre un home i una dona que es coneixen en un espectacle de màgia quan són hipnotitzats i no recorden res del que els ha succeït durant set minuts, fins a la sèrie de televisió que escriu el protagonista, amb misteris, assassinats i viatges en el temps. També contes, llegendes, teories paranoiques que introdueixen personatges secundaris… “És un experiment: volia demostrar-me a mi mateix que podia escriure una novel·la que arranqués com una comèdia i acabés en drama”, assegura Bras.
En la seva nova etapa, l’autor premianenc ho té clar: “Tots els escriptors haurien de poder prendre’s tot el temps del món per escriure el llibre que tenen al cap”. Pep Bras ha agafat embranzida literària i fa dos anys que treballa en una nova novel·la, amb el títol provisional de La niña que hacía hablar a las muñecas. La nova història que està treballant l’autor premianenc té el punt d’arrencada l’any 1909, amb el naufragi d’un vaixell català davant les costes del Brasil. Hi moren centenars de persones, i l’únic que hi sobreviu és el seu besavi, Joan Bras. A partir d’aquest punt i de l’evolució de la seva família, l’autor traça el seu peculiar retrat històric del segle XX, fins acabar als nostres dies. “No puc avançar més de la trama, però estic disfrutant molt”, afirma el guionista.
L’ofici que Bras ha après aquests anys com a guionista l’ha ajudat en l’escriptura de La vida en siete minutos. Coordinar durant un any una sèrie de televisió preparant amb d’altres guionistes la bíblia dels personatges, el mapa de trames, els girs i tots els requeriments que demana cada episodi, li han donat molta experiència, l’ha fet deixar de ser un escriptor molt més intuïtiu. També ha superat la por d’abusar dels diàlegs. “És l’arma del guionista, però crec que no és el meu cas. De fet, quan escric llibres disfruto més descrivint que dialogant”, sentencia Bras, il·lusionat amb la novel·la que ha sortit i també amb la nova que prepara. Satisfaccions de l’ofici d’escriure.
