Darrerament assistim a un abús irresponsable i preocupant per emprar el terme “nazi”. S’està convertint en costum usar aquesta paraula per a desqualificar les idees i les pràctiques de l’adversari polític. S’ha acusat de nazi la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per organitzar ‘escraches’, i també alguns polítics catalans per defensar la immersió lingüística. Fer servir el terme “nazi” de manera frívola és un menyspreu a totes les víctimes del nazisme, un dels episodis més negres i vergonyosos de la història de la humanitat.
El passat mes de maig, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, va participar en un homenatge en el qual va lliurar un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, és a dir, excombatents de l’exèrcit de Hitler, voluntaris espanyols que van participar al front rus durant la Segona Guerra Mundial formant part de la Wehrmacht. Aquest acte, en una democràcia, és del tot inadmissible, i algú hauria de donar explicacions convincents, demanar perdó i dimitir. És un acte molt greu, que posa al descobert la manca de sensibilitat i de respecte del Partit Popular vers les víctimes del nazisme. A Alemanya, per exemple, després de la Segona Guerra Mundial es van prohibir les organitzacions nazis, així com l’ús de distintius d’organitzacions inconstitucionals. També hi ha vigent una llei contra la negació de l’Holocaust. Un altre exemple d’aquesta manca de sensibilitat del PP vers les dictadures feixistes va tenir lloc el passat 21 de maig al Congrés dels Diputats, quan el PP va votar en contra d’una proposició de llei d’Izquierda Plural per recordar les víctimes de la dictadura franquista.
Baltasar Garzón afirmava fa uns dies, just després de la mort del dictador argentí Videla, que aquest “mai no va demanar perdó, mai no va demostrar penediment i ha mort a la presó. A Espanya, per desgràcia, va haver-hi un pacte de silenci i mai no ha hagut voluntat de reparar les víctimes”. Té tota la raó.
Cal conèixer la nostra Història, estudiar-la i difondre-la. Potser així no empraríem frívolament el terme “nazi”. Per respecte i agraïment a les víctimes del nazisme. A la comarca del Maresme, per exemple, he comptat trenta-tres persones deportades als camps nazis entre 1940 i 1945. Aquest article va dedicat a la seva memòria: Esteve Rovira (Cabrera), Màrius Arnijas (Calella), Jacint Hereu, Josep Hereu, Josep Pascual i Joaquim Verdura (Canet), Antoni Ríos (Malgrat), Ramon Amiento, Belis Niabel, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Guasch, Pere Guillaume, Josep Herrera, Josep Maria Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana i Elias Soriano (Mataró), Martí Nualart (Pineda), Patrici Dalmau (Premià de Mar), Antoni del Amo i Eduard Duran (Tiana), Francesc Alom, Joaquim Colom, Miquel Colom, Lluís Gispert, Josep Martori i Joaquim Verdura (Tordera), Magí Galceran i David Llecha (Vilassar de Dalt), Manel Oms i Enric Vehils (Vilassar de Mar).
Vaig tenir ocasió de llegir un anuari on es recullen totes les persones que varen passar pels camps de concentració nazis. Una proposta, perquè no una activitat a les escoles de cada poble sobre el que va pasar en els camps de concentració i es faci esment i es personalitzi.