Començo pel final, per l’ara, quan ‘Una certa onada’ ja és una realitat que podeu trobar i sobretot comprar, si us ve de gust, en pràcticament totes les llibreries de la comarca, i ja he relativitzat els moments de caos i dificultats per les que hem passat, ell i jo.
Perquè he estat dialogant amb aquest text d’ençà que vaig escriure la primera paraula, plantejant-me totes les comes fins al darrer punt. I quan em remunto fins al moment en què estava buscant editor, sense èxit, de seguida veig a l’Albert Calls, que es va interessar per la novel·la i em va parlar d’un projecte que estava posant en marxa.
Recordo l’angoixa de l’espera, el temps que va passar fins que per fi vaig signar el contracte d’edició amb Quorum Llibres. I tots els passos dels quaranta dies del procés de micromecenatge, mentre amics i coneguts es convertien, de la nit al dia, en mecenes.
Ha sigut molt dur i he passat per moments d’incertesa i de gran eufòria, però sí que puc dir, i ho dic de tot cor, que ha valgut la pena l’esforç que hi he dedicat. Perquè al final, he aconseguit l’objectiu: publicar-la per poder-la compartir.
Un final que enllaça amb el començament, perquè ‘Una certa onada’ va néixer d’una necessitat creativa, d’un afany per superar una etapa i anar més enllà, d’aquesta rutina quotidiana, previsible, que ens encercla.
‘Una certa onada’ és una novel·la que transcorre dins d’una altra novel·la: com en una ficció d’una realitat creativa. La protagonista, Viola, es planteja realitzar un somni de joventut: escriure un llibre. I es nodreix d’una xarxa d’amics amb els que connecta per mitjà de correus electrònics, que li permeten intercanviar parers i sobretot, emocions, dialogant al mateix temps amb la parella, en la que es recolza, perquè és el seu punt fort.
I el que puc dir també, és que em sento enormement agraïda per tot el que l’escriure-la m’està aportant, en aquest moment.
