Afectació del confinament en centres residencials

Laura Selgas.  Neuropsicòloga de la Residència Campdevànol. Fundació Vella Terra
293

De la situació d’alerta sanitària que estem vivint se’n deriven conseqüències a molts nivells: sanitari, econòmic i també psicològic, d’entre d’altres.

Les persones grans estan en risc per la seva gran vulnerabilitat a la malaltia. A part de les afeccions mèdiques, aquesta situació també pot generar diferents afectacions psicològiques (por, sensació d’indefensió, tristesa, avorriment, angoixa…).

La gent gran que viu en centres residencials tenen l’afegit que sovint pateixen malalties degeneratives que els complica poder entendre la situació i alhora es veuen afectats per grans canvis en les seves rutines diàries. L’empenta psicològica del coronavirus, en l’àmbit individual, dependrà de com cada persona gestioni la situació i de la xarxa social de suport de la que disposi.

La por, d’altra banda, és una emoció desagradable, però alhora saludable necessària i adaptativa. Això no obstant, la por intensa i extrema ens pot portar a patir un bloqueig emocional. Per això, a continuació, oferim un resum de propostes per donar un suport integral a les persones que viuen en una residència, minimitzar els sentiments negatius com la por i garantir el màxim de benestar per a ells i pels professionals que els atenen.

En l’àmbit emocional:

  • Hem de mantenir-los informats/des: les informacions han de ser reals, amb dades fiables (de mitjans oficials i científics) i adaptades al seu nivell de comprensió (clares, concises i senzilles).
  • Procurem modificar les possibles idees o pensaments previs erronis sobre el tema.
  • Evitem informacions i imatges alarmistes.
  • Evitem tenir massa estona programes de televisió que parlin del tema. Podem posar pel·lícules, documentals, música…
  • Transmetrem missatges de tranquil·litat explicant-los que estan envoltats per professionals que els cuidaran i protegiran i que, en cas de contagi, es disposa d’un pla d’actuació.
  • Reforcem la necessitat d’aïllament per tal de protegir-los a ells i als seus familiars.
  • Minimitzem l’impacte emocional fent ús de les noves tecnologies (videotrucades, trucades telefòniques…) amb els familiars i mantenint un intercanvi d’informació amb ells.
  • Informem de com passen el dia a dia i com es troben la resta d’usuaris del centre amb els quals ara no poden tenir contacte.

En l’àmbit comportamental:

  • Informem clarament dels canvis que s’hagin realitzat al centre i expliquem el perquè s’han fet. Això augmentarà la seva sensació de seguretat i se sentiran més protegits.
  • Intentem en la mesura del possible crear petits espais diferenciats (d’oci, activitats terapèutiques, hora dels àpats…).
  • Eduquem als residents en la necessitat de realitzar les mesures d’higiene sanitàries recomanades. Potenciem la rentada de mans abans dels àpats, quan van al W.C, en acabar una activitat en la qual han manipulat material…
  • Combinen la realització d’activitats d’oci (jocs de taula, fullejar revistes, pel·lícules, “encaixables”, puzles), activitats terapèutiques (fitxes estimulació, fisioteràpia, psicoestimulació) amb moments de relaxació i descans.

En conclusió, hem d’assumir i fer-los entendre que es tracta d’una situació excepcional i temporal i de ben segur que també serà un moment de creixement i de reforç com a equip doncs podrem veure els fruits i beneficis de la feina ben feta i ens sentirem satisfets del suport integral que hem donat als nostres usuaris.

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí