“Al Maresme, la combinació de mar i muntanya permet grans excursions”

Text: Albert Calls
386

Com va néixer la idea d’escriure un llibre de rutes pel Maresme?
Dintre de la col·lecció de comarques de Cossetània ja havia publicat el llibre del Barcelonès. Per la proximitat, la diversitat de paisatges, i la possibilitat de fer rutes en transport públic, vaig pensar que el Maresme seria una bona idea. Al començar a fer el treball de camp no em va decebre i crec que ha quedat una guia que intenta plasmar la gran riquesa natural del Maresme.

La guia proposa excursions a peu, cal tenir una bona preparació física per fer-les?
De les 17 rutes n’hi ha per a totes les condicions físiques. Al principi de cada itinerari trobem la fitxa tècnica a on posa el desnivell en pujada i baixada, la duració en temps i la longitud. Amb aquestes dades qualsevol persona pot planificar la ruta segons les seves aptituds físiques.

Creu que els mitjans de transport faciliten poder conèixer bé la comarca?
El Maresme té una línia de rodalies que passa pels municipis costaners i una xarxa de busos cap a les poblacions interiors. A grans trets és una comarca amb bona comunicació i molt apta per fer rutes en transport públic.

Quins criteris ha fet servir per triar el que destaca dels municipis que surten al llibre?
Dels municipis intento parlar dels principals atractius que trobo, edificis rellevants, museus, informació curiosa… i de la part natural, vegetació, fauna, geologia, construccions antigues… La meva formació en biologia fa que intenti explicar dades o anècdotes dels organismes o ecosistemes que trobem durant els recorreguts.

A part de la informació pràctica, què hi podem trobar a la guia?
Al principi del llibre trobem una part introductòria amb dades geogràfiques, històriques i climàtiques. També trobem un resum dels espais naturals comarcals: Parc de la Serralada de Marina i Litoral, Parc del Montnegre i Corredor, roureda i estanys de Tordera. Dades dels transports públics i un mapa amb les 17 rutes comarcals. Dintre de cada itinerari trobem la descripció de la ruta i informació natural que podem trobar durant el recorregut.

Quines eines ha utilitzat per documentar-se? Ha fet tots els recorreguts personalment?
La metodologia que segueixo és la següent:
– Disseny de la ruta sobre el paper, amb ajuda de la cartografia.
– Realització de l’itinerari, descrivint el paisatge i prenent fotografies.
– Redactat i segona prospecció. Millora del text sobre el terreny i comprovació de dades. En aquest llibre he tornat a fer les rutes una tercera vegada.
– M’interessava captar imatges de la floració d’arbres, o de bolets que m’han fet alguna vegada haver de visitar l’indret diversos cops.
Totes les rutes sobre el paper es veuen d’una forma i sobre el terreny d’una altra. Algunes s’han modificat en les diferents prospeccions.

A més del paisatge natural, què hi destaca al llibre del patrimoni maresmenc?
El patrimoni arquitectònic és brutal: poblats ibèrics com la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), la via romana de Parpers (Argentona), el castell de Burriac (Cabrera de Mar), fonts com les d’Argentona, el molí fariner de Tordera, el santuari del Corredor…

En particular, quin pensa que és l’aspecte més remarcable d’aquesta comarca?
La combinació mar i muntanya. Serralades amb moltes possibilitats de traçar rutes, boscos de sureres, alzinars, rouredes, terreny agrícola en conjunció amb la natura i al final la gran línia de la costa mediterrània.

A quin públic s’adreça principalment el seu treball?
Qualsevol persona que vulgui conèixer el patrimoni natural a peu i que tingui temps per recórre’l (i ganes evidentment).

Ens recomana particularment un lloc en concret del Maresme que li agradi a vostè?
En  diré quatre en funció de l’estació: els cirerers florits d’Arenys de Munt a la primavera amb la seva munió d’insectes pol·linitzadors, la zona forestal de la font dels Tres Raigs (muntanya mataronina) a l’estiu calorós mentre sents el cant de les cigales, caminar a la tardor a prop de les vinyes d’Alella quan les fulles comencen a caure i comença a fer fresqueta. I per acabar la platja de la Vinyeta de Calella, a l’hivern quan no trobes a quasi ningú.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí