Les darreres eleccions municipals i la posterior constitució dels nous ajuntaments, tant a Catalunya com a la nostra comarca, han enfortit el lideratge municipalista de CiU. Com a nacionalista, com a maresmenc i com a municipalista, entenc que, més enllà de la lògica satisfacció de veure que els ciutadans i ciutadanes han confiat en nosaltres, cal saber administrar aquest mandat de la ciutadania amb molta humilitat, cal que sapiguem prendre la mesura exacta de la responsabilitat que tenim els alcaldes i regidors, sense oblidar, en cap moment, que som aquí perquè volem servir, volem treballar en positiu en els nostres pobles i la seva gent.
M’han explicat, alcaldes amb molta més experiència que jo, que amb la Constitució dels ajuntaments democràtics, l’any 1979, els ajuntaments tenien una especial fal·lera per invertir en piscines municipals, pavellons esportius i altres equipaments semblants. I tots, qui més qui menys, s’hi van atrevir. I les administracions superiors subvencionaven i finançaven importants quantitats per poder fer front a aquestes inversions. Però allò no va durar massa. I, per dir-ho amb paraules planeres, el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos es va acabar.
Aquella situació que m’explicaven m’ha fet pensar en on som ara. Són temps complicats per a molta gent, per a moltes empreses, i també pels municipis i pels ajuntaments. Són temps difícils pels ajuntaments que, com els nostres, es resisteixen a deixar de prestar serveis tot i: 1) la manca de recursos, i 2) més d’un 25% d’aquests serveis no són competència ni obligació municipal.
Siguem conscients de les enormes incerteses i dificultats que viu el nostre país, i de les quals els nostres pobles i ciutats no se n’escapen. La crisi econòmica, no superada; les seves conseqüències socials, l’atur, la dificultat de mantenir el model d’estat del benestar; la crisi de confiança dels ciutadans en les institucions i en la política, materialitzada en les darreres eleccions amb l’abstenció i un significatiu percentatge de vots en blanc. A tot això ens hi hem d’afrontar.
Ara, però, és temps per a l’enginy, per a la imaginació, per a l’eficàcia. És temps de repensar, de reestudiar, d’adaptar-se i d’acceptar-se, de convertir els problemes en oportunitats, fugint de la resignació, de lluitar més que mai per continuar servint els ciutadans i ciutadanes.
Si sabem afrontar les dificultats del moment –cosa que no dubto- i superar-les, haurem crescut, haurem millorat i haurem contribuït a prestigiar les institucions. En definitiva, haurem fet un gran servei a la col·lectivitat a la qual servim.
Assumim doncs aquest repte i aquesta enorme responsabilitat amb molta energia, coratge i humilitat. Segur que hi haurà encerts i hi haurà errors. Segur que no plourà mai a gust de tothom i segur que la superació de les dificultats requerirà esforç, treball, diàleg i certa dosi de paciència. Assumim-ho!
Tenint molt present, però, que en tot el que fem, en tot el que decidim, hi haurà per damunt de tot una idea que és la nostra raó de ser, servir a les persones amb justícia i solidaritat, defensar els interessos dels nostres veïns i veïnes i intentar deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.
I vols dir que aprovar amb els fills e9s gaaitnra d’aprovar amb els ne9ts? L’entorn canvia, les responsabilitats tambe9, els interessos Jo conec avis que van ser molt bons pares i ara sf3n uns perfectes egoistes.
Els joves d’ara no estan motivats, volen terlablar poc i cobrar molt i aixf2 no pot ser. Perf2 tots tenen o volen tenir una moto o fer el viatge de la seva vida.Hi ha alguna cosa que falla.