Benvinguts, passeu, passeu

Xavier Amat.  Periodista
435

Des del seient del costatQue els veïns sempre ens han posat mala cara quan hem coincidit a l’ascensor o ens hem creuat per l’escala, que no ens han donat mai les gràcies, ans al contrari, per pagar religiosament la part més important de les factures de la comunitat i contribuir a la millora de tots i cadascun dels habitatges, o que fins i ens increpen sovint pels colors del nostre petit apartament, això ja eren coses sabudes, escrites i dites. Com també tenim constància dia sí i dia també, perquè engeguen els altaveus a tot drap, que ja es lleven insultant-nos i maleint-nos, o que mai ens deixaran lluir la semarreta que volem, o que abans preferiran arreglar els graons de l’altra banda de l’edifici, encara que no hi passi mai ningú, que els que donen accés a casa nostra, tot i estar atrotinats i caient a trossos. Però malgrat tot, encara molts de casa seguien pensant que tothom és com és, que amb els veïns teníem més coses que ens unien que no pas que ens separaven, i que podíem aguantar perfectament alguns cops, que no passava res, que no ve d’un blau. En els darrers temps, amb els veïns fent obres a fons sense avisar i a hores intempestives, i que fins i tot volen controlar com parlem en el lavabo, sembla que gran part de la família es va adonant que no hi ha res a fer, que no hi ha altre camí possible. Malgrat la tardança i el temps perdut, i que molts ja no ho podran veure, que siguin benvinguts els de la família que han canviat de pensament, perquè només essent més i més podrem per fi vestir-nos com ens plagui i emprendre el vol. Només si en som molts, de les tristors en podrem fer fum.

COMPARTIR