Cartró pedra

Xavier Amat.  Periodista
447

Des del seient del costatAjuntaments, consells comarcals i diputacions. Parlament català i espanyol. Ah, i el Senat, com tothom sap, la cambra més útil de totes. Parlament europeu. I resulta que qui ens governa són “els mercats”, i una miqueta la Merkel, l’Obama i suposo que també des de la Xina. Gent a la que mai no podrem votar. Com tampoc podem votar el Tribunal Constitucional, que està per sobre de la voluntat de tot un poble. No és que les esquerres estiguin en crisi, és que senzillament ja no hi ha política per part dels partits polítics, ni de dreta ni d’esquerra ni de centre. Tot és un “anar fent”, i que vagin dictant els passos a seguir aquells de rostre ocult que es veu que sempre saben allò que s’ha de fer, els mateixos que no van preveure la crisi i van anar inflant la bombolla pensant que era més resistent que un condó, però ai las!, no sabien que un 2% dels condons, fallen. Mentrestant ens tornaran a cridar a les urnes, hi anirem com ramats de xais perquè és “la festa de la democràcia”, i fins i tot estarem atents als resultats pensant que serà molt diferent si guanyen els uns que si guanyen els altres. Tot és de cartró pedra, decorats entre els que apareixen actors que se’n riuen del públic quan s’oculten entre bambolines, i els seus sequaços ens els fan seguir tan atentament que ni tan sols veiem que, com als Pastorets, hi ha una lluna, també, és clar, de cartró, que treu la llengua, i no pas per burlar-se dels Jonàs i Mataties de torn, sinó dels que estem asseguts a platea i a galliner, i que a sobre hem pagat entrada.

COMPARTIR