‘Blamasuka’: de la broma a la realitat, el nou curt d’Aitor Fernández

Text: Gemma Ponce
377

Apassionat de mena, el premianenc Aitor Fernández (21), fa del cinema i la música el seu refugi. El que va començar com a una simple afició s’ha convertit en un projecte de futur per a un jove estudiant de periodisme que l’únic que té clar és dedicar-se al món cinematogràfic. Des de fa temps la seva inquietud el porta a no tenir temps per perdre. Se’l pot llegir al seu blog personal, escoltar en podcast i ara, també, veure en el seu nou curt: ‘The pursuit of Blamasuka’.

Com va sorgir la idea de gravar un curt?

La idea de voler fer un curt va sorgir de no saber què fer. Estàvem a l’agost i amb en David Rosado (actor principal) volíem fer alguna cosa. No teníem un guió massa estructural i al final sí que el vam escriure.

Al final? I com vau començar?

El guió va començar sent un mapa dels recursos que teníem. Sabíem que teníem un cotxe, la càmera, diferents persones amb qui podíem comptar i escenaris pensats. A més del temps del David, és clar. Aleshores vam dibuixar uns passos que podia fer per trobar quelcom, que va acabar sent la ‘Blamasuka’.

I d’on ve ‘Blamasuka’?

Va sorgir del fet que prèviament a escriure el guió m’estava mudant i havíem de deixar el pis pintat de blanc. Vam comprar massilla que es deia Blomosako. En David i jo estàvem fent broma i parlava en l’anglès que surt al curt. Al final vam acabar dient Blamasuka i dies després vam pensar que seria un bon títol. La paraula en sí no es pot explicar sense fer spoiler, cal mirar el curt per entendre-ho. Partim de la base que és inventada, però al final pren sentit.

L’anglès que parleu al curt és particular.

Sí, per la broma. A YouTube l’hem subtitulat i no reconeixia l’idioma automàticament.

Què representa ‘Blamasuka’ per tu?

Li tinc molt d’afecte, sobretot per tot el que va ser el procés de rodatge, ja que ho vaig poder compartir amb amics meus. També amb tots els que no surten, com el Daniel García, que va ajudar a desbloquejar el final. Ens va donar pistes sobre com podíem fer-lo i jo crec que ha quedat prou bé.

És el primer curt que dirigeixo sol. He après moltes coses de com plantejar un projecte i després d’haver-lo fet, amb les crítiques, també. El següent, però, m’agradaria presentar-lo a un festival.

Has tingut molt bones crítiques amb l’elecció de la música.

Sí, fins i tot he fet una llista de reproducció a Spotify. M’agrada posar música perquè és una passió que tinc i crec que una escena ben pensada amb bona música guanya moltíssim. De fet, crec que moltes les he pensat a través de la cançó.

Consideres que tens un estil propi?

Encara no el veig, tant de bo el veiem d’aquí a uns anys. Amb la poca cosa que he fet no puc veure quin estil tinc, però espero veure’l en un futur.

No obstant, hi ha algunes escenes similars amb els altres curts que has fet.

Sí, a ‘Anywhere’, un altre curt que vam fer conjuntament el Dani García i jo, vam fer un pla cantant dins del cotxe. El que hem fet a ‘Blamasuka’ és una referència a l’altre.

Què prepares de cara al futur?

A curt termini estem fent alguna cosa amb el Dani i tinc moltes ganes de tornar a treballar amb ell completament. Per més endavant m’encantaria poder fer una pel·lícula i trucar als meus amics perquè treballar amb ells és apassionant. Espero poder fer-ho.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí