L’Associació Sant Lluc promou el 4t Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, de caràcter biennal, que aquests dies es pot veure en tota la seva plenitud en la mostra que la sala d’exposicions de Caixa Laietana obre al públic al cor de Mataró, a la plaça Santa Anna.
El certamen és una proposta que mostra la vitalitat i multiplicitat de l’art més actual. Compta amb el suport de Caixa Lietana, l’Ajuntament de Mataró i l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), a més de diversos patrocinadors i col·laboradors.
Precisament, la consolidació del Premi biennal i el prestigi que aquest ha anat adquirint en les successives edicions que se’n fan, se suma a la voluntat de reivindicar el gran pintor uruguaià i català, que li dóna nom. “Torres García va viure els anys 1891 i 1892, que van ser els de la seva arribada a Europa, a Mataró, ciutat natal del seu pare. Aquí va començar a aprendre l’ofici de pintor, amb Josep Vinardell. Després vindria la seva llarga estada barcelonina. A Historia de mi vida (1939) té un dibuix de l’estació mataronina, dibuix oportunament repescat pels amics de Sant Lluc com a logotip del guardó”, explica en el catàleg un dels membres del jurat, Juan Manuel Bonet.
El passat 12 de maig, després d’un acte a la sala d’actes de Caixa Laietana en el qual va fer-se l’entrega de guardons, es va passar a visitar l’exposició, que tothom que s’hi acosti podrà veure que consta d’obres d’estils i tendències molt diversificats. Una nodrida assistència de públic no va voler perdre’s aquest esdeveniment cultural i va passejar durant una bona estona per les sales, observant els treballls que han estat seleccionats pel jurat del certamen, encarregat de valorar les obres que s’hi presenten.
Un jurat d’alt nivell per seleccionar les obres
Un dels factors que prestigia la biennal d’arts plàstiques mataronina és el jurat encarregat d’atorgar els premis. En aquesta edició s’ha comptat amb Juan Manuel Bonet, Daniel Giralt-Miracle, Antoni Luis, Arnau Puig, Francesc Rodon i Pilar Vélez, persones de reconegut prestigi en el món de l’art.
D’altra banda, la biennal, serveix per mostrar les tendències del que s’està fent en l’art més actual i és una crida a la qual responen artistes de les més variades procedències intenacionals. Fent un cop d’ull als seleccionats es veu que hi ha pintors de Perú, l’Argentina, Polònia, l’Índia, l’Urugai, el Japó o nombrosos punts del territori espanyol com són València, Barcelona, Càceres, Salamanca, Lleó o Guipúscoa, entre d’altres localitats.
Pel que fa als treballs que han optat al premi, enguany, d’un total de les 247 obres presentades, el jurat ha establert 40 finalistes, que són el conjunt dels quadres que integren l’exposició que pot visitar-se en aquests moments a la sala de Caixa Laietana.
Un guanyador i dues mencions, premiats d’aquesta edició
El 4t Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró va decidir que el guanyador d’aquesta edició fos l’artista peruà Rafael Guerrero, amb l’obra Airport. Nascut a Piura el 1980 i establert primer a Bilbao i després, el 2006, a Barcelona. “Rafael Guerrero, que encara és estudiant de Belles Arts, i que ja ha guanyat algun certamen (el 2009 va obtenir el segon premi en el lleidatà Miquel Viladrich), ens va convèncer plenament, amb la seva valentia a l’hora de fiar-ho tot al dibuix”, apunta Juan Manuel Bonet. També afegeix que “el gènere del dibuix, tan sovint menyspreat pels partidaris de coses més estrepitoses, està avui plenament a l’ordre del dia. Un contempla el panorama emergent i veu que, entre els noms de més interès, hi ha bastants dibuixants”.
D’altra banda, pel que fa les dues obres que han estat guardonades amb una menció, són 23:42, un oli sobre tela de Gonzalo Elvira, de Neuquén, Patagonia (Argentina) i Crippled Symmetries – CS 2010-02, d’Eduardo Martin del Pozo, de Madrid.
Sobre les mencions, Bonet apunta que “el primer guardó d’honor va ser per un figuratiu de nou encuny, i molt interessant, l’argentí barcelonitzat Gonzalo Elvira”. D’altra banda, referint-se al treball de la segona menció, el defineix com “aquest pintor molt pintor, i d’estirp lírica, que és Eduardo Martín del Pozo, que va enviar una de les seves boniques variacions sobre l’obra del compositor nord-americà Morton Feldman”.
