No hi ha cap resposta consensuada en el món científic sobre la relació ment-cervell. Fa poc, em va arribar a les mans el llibre del doctor Manuel Sans sobre les experiències pròximes a la mort i la seva aposta és que, dins del cervell, el camí que recorren les neurones per comunicar-se entre si és un camí quàntic. Respon a aquesta realitat i a d’altres alhora, i és per això que podem morir físicament, però el nostre cervell pot continuar experimentant vivències i sensacions.
“Hi ha confusió sobre què defineix la mort, encara que, quan un cadàver es comença a podrir, s’esvaeixen tots els dubtes”. A Els miratges de la certesa, l’escriptora Siri Husdvet torna sobre una de les seves preguntes preferides: quina és la relació entre l’afectació física neurològica i la salut mental d’una persona. Per què una esquizofrènia, es pregunta, no es percep a escala macroscòpica al cervell, però, malgrat això, és una malaltia que atribuïm a aquest òrgan? Què no hi ha al cervell que tant el condiciona? Deuen ser les partícules quàntiques del doctor Sans les que en tenen la resposta?
És aviat per afirmar una cosa així. Però no ho és per dir que el 5 de novembre d’enguany va ser un dia importantíssim per a l’estudi del cervell humà. Era dimecres, jo era a Lleó oferint un curs sobre desinstitucionalització a professionals que treballen amb persones amb alguna dependència, molts a causa d’un accident neurològic, i per la ràdio vaig sentir la notícia: un investigador de la Universitat de Girona presentava l’Atles NextBrain, la millor fotografia aconseguida fins al moment del cervell humà, tres vegades més precisa que l’anterior, amb els milions de connexions i neurones que això significa.
Potser aquesta foto ens permetrà acostar-nos una mica més a la resposta que ens preocupa: on resideix la consciència? I el més impressionant és que aquest mateix dia es va presentar un altre mapa del cervell que seqüencia diverses etapes de la seva formació. Els investigadors afirmen que, com que és una foto en evolució, ens permetrà més aviat que tard identificar correlacions físiques clares entre trastorn mental i dany cerebral. En aquest cas, parlem del projecte BRAIN, impulsat per Obama, una de les iniciatives més importants del món pel que fa a la cartografia cerebral des que Ramón y Cajal va publicar les seves indagacions el 1904.
Sembla que encara estem lluny de resoldre la qüestió. Però és evident que, com un animal caçador va envoltant la presa fins que té controlada qualsevol via d’escapatòria, els éssers humans cada vegada estem més a prop d’entendre les complexitats del cervell.
Tant és així que un equip de neuroinvestigadors de la Universitat Stanford, han aconseguit llegir la veu interior de pacients amb greus danys cerebrals. Danys que els impedeixen enviar els senyals adequats per produir la parla, però no per continuar produint dins del seu cap les paraules que fan servir per pensar el món.
Vol dir això que ara mateix és possible entendre paraules dins d’un cervell sense necessitat d’obrir la boca? Sense marge d’error, sí. Però llavors, algú interessat podrà escoltar els nostres pensaments més íntims sense el meu consentiment? Això és precisament el que demostra l’estudi, i per això han plantejat la necessitat de posar contrasenyes per accedir al nostre cervell. Chitty Chitty Bang Bang ha estat la paraula que han decidit que permet sentir la ment dels pacients, establint les bases de la privacitat mental sensu stricto més precisa de la història. Recorden la pel·lícula? Recuperin-la. També parla de mons fantàstics i aventures sense fi.
