Comprar per Nadal no pot ser esport de risc

Eli Guillén.  Màrquèting digital. www.eliguillen.es
540

Les compres de Nadal s’han accelerat fins a convertir-se en una coreografia digital de descomptes, alertes i “últimes oportunitats”. El que abans era una passejada pels carrers il·luminats, ara és una carrera de clics. Però aquesta digitalització frenètica té un revers incòmode: mai com ara havíem estat tan exposats a fraus i estafes disfressades d’ofertes irresistibles. Webs falses, missatges d’entregues inexistents, plataformes que desapareixen en 48 hores: el Nadal del segle XXI ha deixat de ser innocent.

L’engany perfecte: quan el frau ja no sembla frau

Les estafes digitals han crescut en sofisticació i velocitat. Ja no són correus amb faltes d’ortografia o anuncis descaradament sospitosos. Són portals que imiten marques reals amb una precisió inquietant, descomptes massa bons per ser veritat i avisos de transportistes que no ho són. Cada setmana, consumidors del Maresme relaten situacions que comencen amb un clic innocent i acaben amb un compte bancari vulnerat. La sensació d’impunitat és tal que, sovint, l’afectat ni tan sols sap on ha estat enganyat.

La paradoxa: més risc digital, menys confiança humana

El més sorprenent és aquesta contradicció contemporània: a mesura que el comerç electrònic es torna més perillós, el comerç de proximitat continua essent un espai de seguretat. Una botiga del centre de Mataró, de Premià, d’Arenys o de Vilassar no desapareix de la nit al dia. No t’envia SMS fraudulents. No et força a llegir condicions infinites. Si hi ha un problema, hi ha una persona real que dona la cara. En un món saturat de “serveis al client” automatitzats, aquesta presencialitat s’ha convertit en luxe.

I, tanmateix, cada any els carrers comercials del Maresme són una mica més tranquils, una mica més buits. No perquè no hi hagi oferta, sinó perquè hem delegat el consum en algoritmes que no ens coneixen i que tampoc ens protegeixen.

Un preu que no surt a la pantalla

La compra digital és còmoda, sí. Però no és gratis. Té un cost que sovint no veiem: un cost econòmic per als comerços locals que lluiten per mantenir-se, un cost social en barris que perden vida, i un cost personal quan acabem atrapats en una estafa que ens deixa amb un regal menys i una preocupació més.

Hem normalitzat fins a tal punt aquesta compra accelerada que ja gairebé no ens qüestionem res. Confiem en webs desconegudes per estalviar cinc euros, però no valorem la seguretat que ens dona poder tornar a una botiga i parlar amb algú que coneix el producte i coneix el client.

Aquest Nadal, fem un gest que va més enllà del regal

Aquest article no és un al·legat nostàlgic ni un rebuig a internet. El comerç electrònic és útil i forma part de la nostra vida. Però en temps de fraus cada vegada més sofisticats, el comerç de proximitat és una forma de protecció i de pertinença. Les botigues del Maresme no només venen productes: venen confiança, continuïtat i responsabilitat. Són una xarxa que ens sosté encara que no ho diguem en veu alta.

Potser aquest Nadal, abans d’afegir a la “cistella”, podem afegir una altra pregunta: i si aquest regal el compro aquí, al costat de casa? La resposta potser no només farà més segur el nostre Nadal… sinó també més viu el nostre entorn.

COMPARTIR