Compravenda de vides

Laureano Miró.  somanimaanimal.org
95

En Lluís i la Marta han decidit comprar un cadell per a la seva filla, la Laia. Tenen molt present els problemes que poden donar els gossos, així que s’asseguren de triar una raça que hagi estat seleccionada per a què els seus exemplars siguin petits, estiguin adaptats a passar moltes hores sols en un pis, siguin obedients i tinguin un bon caràcter. Exigiran, a tal efecte, un pedigrí dels pares que garanteixi la puresa de la raça i doni garantia que el cadell complirà amb les característiques seleccionades quan arribi a l’edat adulta.

El que potser no tenen tan clar és que la mare del seu cadell és molt possible que tingui una vida absolutament miserable en un país de l’Europa de l’est. Per a poder satisfer els desitjos d’aquesta família modèlica centenars de gosses viuran tancades tota la seva vida en infectes cubicles, on tindran un part rere l’altre. Els seus cadells ―els seus fills― seran apartats de la seva mare en un estat d’immaduresa aberrant, quan encara ni tan just hauran acabat el seu procés d’alletament: tots sabem que els cadells, quan més petits, millor es venen. Els petitons travessaran el continent en una capsa amb els seus germans, on sovint alguns d’ells no sobreviuran, i arribaran a una flamant botiga d’animals  exhausts, desorientats i buscant desesperadament la seva mare; allà se’ls hi posarà preu i seran venuts per separat.

Si cal repetir-ho mil vegades ho repetirem mil vegades: els animals no existeixen per servir-nos a nosaltres. Cada un és un individu únic, té interessos propis, necessitats pròpies, afectes i relacions amb altres individus valuoses i dignes de respecte. Acabem ja amb la compravenda de vides!

COMPARTIR