Hem volgut apropar-nos al món dels felins, sobretot els que per pèrdua o abandonament arriben als refugis de les protectores. Per fer-ho hem preguntat a Clara Busquets, etòloga i responsable de benestar felí de Fundació Daina.
Clara, en quina situació anímica arriba un gat abandonat a la gatera del refugi de Cal Pilé, a Mataró?
El gat és un animal de rutines que necessita controlar el seu territori per sentir-se segur. Al treure’l del seu entorn usual, ja sigui per abandonament o pèrdua, li pot costar adaptar-se a un nou ambient, i més si és hostil com pot ser un refugi. A banda de la brusquedat del canvi, no oblidem que el gat pot crear vincle amb la persona i pot patir amb la separació. Sí, els gats poden tenir un aferrament emocional molt fort amb les persones i amb altres animals.
Alguns gats que arriben a gatera ho fan amb un comportament que no els permet conviure amb altres gats.
El gat és una espècie altament territorial. El fet de ser abandonat i entrar en un espai nou com és una gatera on hi conviuen molts gats junts, pot provocar por, angoixa, malestar i estrès. Quan tenim un gat i n’adoptem un altre hem de fer una introducció gradual perquè es vagin acceptant a poc a poc. Aquesta adaptació en un refugi pot ser complicada perquè el gat nou es troba de cop amb molts més gats sense una adaptació gradual i també perquè la convivència forçada d’un gran nombre de gats no és natural. Això significa que ens podem trobar amb gats inadaptats, paralitzats o agressius vers els altres gats i fins i tot vers les persones per por o frustració.
A la gatera, cuidadores i voluntàries interactuen amb ells oferint-los companyia, jocs… per fer aquesta adaptació. Què aconsellaries a les famílies que tenen gats a casa per tal que visquin sense por ni frustració?
Primer de tot, és important informar-se de les necessitats del gat. Cal respectar el seu caràcter, no forçar-los mai a ser tocats o agafats si no són prou sociables. Cal proporcionar-li tot el que necessita per poder ser gat i fer de gat, és a dir, recursos adequats ben ubicats, estructures en alt, una bona alimentació, un número adequat de safates i bona higiene, respectar el descans, oferir zones de seguretat, potenciar el joc, proporcionar un ambient agradable i segur… Tinença responsable és vetllar pel seu benestar i demanar ajuda professional si no sabem com fer-ho o si el nostre animal presenta alguna conducta estranya o molesta.
