Mataró conserva com una viva relíquia de la seva història, lligada al culte de les seves patrones, la missa composta pel mataroní Manuel Blanch. Popularment coneguda com a “Missa de les Santes”, cada any és executada per cor, solistes i orquestra el dia 27 de juliol a les deu del matí en ocasió de l’ofici major. Amb clares influències de l’estil operístic italià, és una de les escasses romanalles de la música litúrgica i religiosa vuitcentista que fa més de 160 anys que s’interpreta.
Aquesta composició, que complementa musicalment les parts principals de la celebració eucarística (el Sanctus, el Kyrie, l’Agnus Dei, etc.), és un objecte etnològic, una obra genuïna, una joia del patrimoni cultural català. I tot perquè és una de les poques composicions religioses que no ha estat bandejada pels temps moderns, com no ho ha estat ni el Misteri d’Elx ni el Sant Misteri de Cervera (ambdós misteris vénen, això sí, de més antic).
Conservada, defensada i venerada pels mataronins de moltes generacions, actualment som molts els que tenim la sensació que aquesta missa singular és poc coneguda i poc valorada, tant a casa com a fora del nostre terme. Hauríem de pensar fórmules i activitats per augmentar-ne el coneixement i la difusió. Una tasca gens fàcil si tenim en compte que la Missa només s’interpreta una vegada l’any, enmig de l’estiu i que molts l’associen a una estètica musical passada i al ritus catòlic predominant.
Només s’estima allò que es coneix. La incorporació, enguany, de veus blanques al cor pot ser una bona iniciativa per apropar la Missa a les capes més joves. Una bona regulació dels assaigs generals amb públic, una bona difusió a les escoles de música de la ciutat, conferències, audicions comentades i, fins i tot, una jornada d’estudi amb la participació del món universitari i de la recerca local, podrien ser vies perquè l’atractiu de la Missa arribés més a la ciutadania.
