Avui en dia, la paraula crisi és molt present en moltes àrees de la nostra vida i ens comporta una adaptació a les noves circumstàncies. Una d’elles és la ‘crisi de parella’, que afecta directament a la nostra esfera personal i, en el cas de no poder reconduir-la, ens veiem abocats a prendre decisions sobre aspectes tan importants com la guarda dels fills, la pensió alimentària o l’atribució de l’ús de la vivenda en comú.
Davant d’aquesta nova situació sempre és recomanable que les parts arribin a una entesa sobre aquests punts a tractar, a través d’un procediment de mutu acord on ambdues parts reflecteixin els acords assolits en un Conveni Regulador. Hem de tenir en compte que l’aprovació judicial d’aquests acords comporta una sentència, que tot i ser ferma i executiva, es pot modificar sempre que es reuneixin les condicions que la llei estipula.
El requisit fonamental per modificar unes mesures prèviament fixades judicialment es basa en l’alteració substancial de les circumstàncies respecte el moment en què es van adoptar, tal com estableix el Codi Civil de Catalunya. Ens podem trobar amb canvis de rellevància en el nostre nivell econòmic o personal, com per exemple la pèrdua d’ingressos que pot comportar la necessitat de reduir la pensió alimentària o d’altra banda, la seva total extinció en cas d’independència econòmica del fill en comú.
Davant d’aquesta situació de crisi o canvi en la parella, el fet d’estar en una relació de parella de fet o units en matrimoni no comporta diferències en quant als fills en comú però en canvi sí que afecta al règim econòmic, ja que a la parella estable no s’aplica per defecte la separació de béns, sinó que les parts ho han de pactar expressament.
La parella de fet a efectes fiscals no pot tributar en la modalitat de declaració conjunta en l’IRPF, i pel que fa als efectes successoris i la pensió de viudetat es requereix una convivència prèvia demostrable de cinc anys.
Tanmateix i al marge d’aquestes diferències, en ambdues situacions les parts poden instar un canvi en les mesures prèviament establertes o pactades, per tal d’adaptar-se a les noves circumstàncies que hagin esdevingut, sempre tenint en compte l’interès primordial dels menors com a principi bàsic i preveient situacions que no es puguin considerar transitòries.
En conclusió, són situacions personals d’una importància fonamental i que requereixen d’un assessorament legal amb garanties, que permeti assolir la millor solució al cas concret.
