Finançament en la Llei d’emprenedors

Miquel Ponsatí Mora.  Veac. Viabilitat Empresarial, s.l.
447

Sembla que alguna cosa volen que es comenci a moure en el món de les petites i mitjanes empreses si fem cas de la publicació de la Llei 14/2013 de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització. Aquesta Llei contempla una sèrie de disposicions de tipus financer amb afectació directa a les de tipus jurídic, que apunten a un canvi necessari en l’organització empresarial, que haurien d’equilibrar el finançament bancari i el no bancari dintre de les empreses.

En efecte, la nefasta tendència al finançament extern, bàsicament bancari, ha portat les empreses a un increment dels costos per la via dels interessos i, en conseqüència, a una disminució de rendibilitat de la seva explotació i a l’obtenció de pèrdues. És ben conegut que els resultats negatius (pèrdues) disminueixen la capacitat de finançament i obliguen a haver de concertar nous endeutaments, convertint-se en una espiral de molt difícil aturada que generalment acaba en l’empobriment empresarial i en la conveniència, en la majoria de casos, d’haver de presentar-se a concurs de creditors. El 90 per 100 de les petites i mitjanes empreses que s’han declarat en concurs ho han fet per causes financeres i d’elles, més del 93 per 100, han acabat en liquidació, en ser inviable la seva continuïtat.

La facilitat de finançament que durant molts anys ha presidit les relacions empreses-banca ha fet que més del 80 per 100 del finançament de l’empresa espanyola estigués basat en el crèdit bancari. En els països del nostre entorn europeu aquest paràmetre es mou entre el 30 i el 50/60%. Això explica per sí sol les diferències de rendibilitats que presenten unes empreses en relació amb les altres.

Tampoc s’ha de perdre de vista que el finançament extern, sobretot el bancari, comporta l’exigència de fiançar el deute en general amb garanties reals, per tant, més costoses i que en cas d’impagament deriven en l’execució i en la pèrdua del bé o béns sobre els que s’han constituït.

La Llei anunciada té aspectes financers i tributaris que són bons cara una necessària reestructuració financera empresarial. Entre ells cal destacar:

  • Possibilitat de constituir una Societat sense capital mínim i sense acreditar la realitat de les aportacions. Encara que sembli un contrasentit i una absurditat la viabilitat d’aquest tipus d’empresa, pel contingut de la Llei és possible i conté condicions que s’hauran de complir.
  • Emprenedor de Responsabilitat Limitada. Destinatari persona física. Afecte a l’habitatge habitual el valor del qual ≤ 300.000€. Entre d’altres condicions s’ha de cobrir amb una assegurança de responsabilitat civil o garantia equivalent.
  • Tipus impositiu reduït per a entitats de nova creació. Han de ser noves i estar constituïdes a partir de l’1 de gener de 2013. L’avantatge fiscal s’estén als primer i segon períodes impositius amb base imposable positiva.
  • Deducció per inversió de beneficis en immobilitzat material nou i inversions immobiliàries.
  • Incentius a l’inici d’activitat econòmica

En definitiva, una nova pretensió legislativa per paliar uns problemes de fons que sembla, fa por tractar.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí