‘Cuentas pendientes’, el món de la pederàstia en clau de novel·la negra

Text: Sílvia Tarragó
932

La llibreria Vapor Vell de Premià de Mar va acollir el passat 2 d’octubre la primera presentació de Cuentas pendientes, la nova entrega de la sèrie protagonitzada per les sotsinspectores Santana i Vázquez que publica l’editorial Alrevés.

Amb aquest nou títol ja són tres els llibres que formen la saga policíaca creada per Susana Hernández el 2010 amb la publicació de Curvas peligrosas, que va ser considerada una de les tres millors novel·les negres editades aquell any.

La bona rebuda d’aquesta obra va propiciar l’aparició d’un segon títol, Contra las cuerdas, que va ser finalista a la millor novel·la al Festival Valencia Negra 2013. A més, la protagonista de la sèrie, Rebeca Santana, va guanyar a finals de 2012 el premi LeeMisterio al millor personatge de novel·la negra i policial.

Per presentar la darrera entrega de la saga, Hernández va triar Premià de Mar amb el qual està vinculada. Una trentena de persones es van acostar a la llibreria per acompanyar l’autora en la tertúlia que va mantenir amb l’escriptor i periodista Rafael Vallbona. En un ambient distès i agradable, afavorit pel caràcter de conversa que li va atorgar Vallbona, els assistents van poder apropar-se a l’univers que amb tanta perícia ha sabut crear l’autora.

Mentre desgranava en línies generals les particularitats de l’argument, Vallbona va anar incidint en els punts forts del relat amb constants referències als mestres del gènere. De Cuentas Pendientes va destacar l’agilitat narrativa, l’habilitat d’Hernández per intercalar trames i tancar-les oportunament i, també, el seu estil narratiu.

Aquesta darrera novel·la pren com a desencadenant de l’acció el segrest d’uns menors que hauran d’investigar les dues sotsinspectores. Alhora, es recuperen històries aparegudes a les dues obres anteriors, fets del passat que irrompen inesperadament. D’aquesta manera, a l’argument central se li afegeixen casos on encara quedaven fils deixats anar (d’aquí el títol), que Santana i Vázquez hauran de resoldre mentre s’afanyen en desmuntar una perillosa xarxa de tràfic de menors.

Com ja és habitual en aquesta saga, les dues protagonistes continuen patint sotracs emocionals i vivencials que acaben afectant la investigació. Aquestes batzegades existencials són, precisament, les que els donen profunditat i, com també va remarcar Vallbona, fan què el lector empatitzi amb elles.

Un cop més, Susana Hernández ha reeixit en la tasca de crear una novel·la que equilibra perfectament intriga i intimisme. Un relat que sedueix al lector per la seva càrrega de suspens, però que l’acaba captivant per les històries que arrosseguen les seves protagonistes.

Cuentas Pendientes sembla tancar un cicle en la vida d’aquestes dues sotsinspectores i, al mateix temps, fa pensar en un canvi de rumb en la seva trajectòria. El llistó ha quedat molt alt, però l’autora ha demostrat sempre que ni la pressió ni el temps l’afecten. Confiarem doncs en el seu mestratge avalat per les seves magnífiques novel·les.

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí