Deures escolars en família

Les proves escolars europees que s’han fet a Catalunya no han donat prou bons resultats. La Consellera proposa que l’alumnat que no hagi aprovat Primària faci deures a l’estiu i que els presenti al setembre a l’institut. Hem d’aixecar el nivell del país. No se sap quin ajut té l’alumnat suspès, ni què passaria mai que els deures no es presentessin. Cadascú ja valorarà si es garanteixen les condicions perquè es facin els deures, o com es poden exigir, bo i caldre.

Infants i adolescents tenen dret a tenir bons referents adults, i a rebre els coneixements i els valors definidors de la nostra identitat. El treball i l’esforç són valors bàsics en la nostra cultura com a país, tot i que a la pràctica alguns adults i famílies dimiteixen. Tampoc ajuden gaire les ximpleries i els entreteniments subculturals que sovintegen en algun medi aliè a Catalunya. Tot plegat és una estafa.

La família és bàsica per fer entendre allò que és important, sobretot en temps difícils. Per damunt de l’esforç i de l’obligació, a casa cal fer present que els deures són útils per aprendre, per reforçar els aprenentatges, i per fer-nos millors com a persones amb cultura. Preguntem-nos si de debò volem que el nostre fill o filla se’n surti, és a dir, què fem en la pràctica per donar suport a l’escola. La família ha de ser l’exemple excel·lent en què s’emmiralli el jovent que puja.

Fer deures és com una moneda: té dues cares. La creu és l’obligació que comporta riscos mai que s’incompleixi, com sol passar amb tota obligació. La cara positiva és el reforç dels aprenentatges i del valor positiu del treball. Mirant només la creu, es perd el sentit i la utilitat dels deures, i la feina d’aprendre s’associa a l’avorriment. En canvi, mirant la cara positiva, es veu que els deures faciliten tant l’aprenentatge com la seva avaluació en condicions de tranquil·litat. I, de retruc, la canalla madura i aprèn a organitzar-se.

Cal col·laborar amb l’escola, garantint que els deures es facin, fent entendre el seu sentit, i valorant sempre en positiu la feina. L’aprenentatge basat en problemes, és a dir, plantejar un interrogant i donar pistes per a resoldre’l, és un recurs pedagògic bàsic fàcilment aplicable a casa. Potser arribats a una certa complexitat en els continguts de llengua, de matemàtiques, de ciències, etc., caldrà delegar l’ensenyament a algú que en sigui especialista. Però la tasca i el deure exigible a tota família mai no és pas delegable: si no ensenyem valors com el treball i el sentit dels deures al nostre fill o filla, qui en sortirà perjudicat…?