Directius prejubilats

Josep Aracil i Xarrié.  President d'Eurosenior
458

Josep AracilEs creia que sense ell, l’empresa no funcionaria i es troba abocat a una prejubilació abans dels 60 anys, encara que voluntària, realment forçosa. No acaba d’entendre com és possible que un company seu, de més edat, continuï a l’empresa. La seva dona el considera una nosa molesta que envaeix el seu territori i no sap on col·locar-la. Tot i que intenta assumir la seva situació amb normalitat, el seu subconscient no deixa de recordar-li que s’ha comès una injustícia que atempta contra la seva autoestima. És tan gran el seu desencís que aposta per no pensar, creu que si ho fes encara seria pitjor.

Atès que les condicions econòmiques de la seva prejubilació no han estat del tot negatives, opta per malbaratar el seu temps fent una vida mediocre i banal, jugant a tennis o al golf, i fent tertúlies de cafè, que només serveixen per consumir temps. Malauradament, fora del treball no acaba de trobar sortides vitals, possiblement perquè socialment no està ben vist l’aprofitament del talent sènior.

Hi ha sèniors, però, que una vegada superada una primera fase de presa de consciència, assumint el risc de pensar, constaten que han entrat a formar part del col·lectiu de persones sèniors, retirades del treball remunerat per qüestions d’edat. Un col·lectiu format per una quarta part de la població que, degudament organitzat, pot esdevenir la condició necessària per assumir el repte que suposa la creació d’una nova societat amb rostre humà.

El moviment sènior, de caràcter intergeneracional, persegueix fer possible una societat per a totes les edats. El seu lideratge correspon a les persones sèniors, considerades en la seva totalitat com un gegant adormit al que cal despertar. Persones sèniors amb el gran privilegi de poder ser radicals dient el que pensen, en no estar obligades a fitxar i a dir “si senyor”. Amb la possibilitat de ser generoses, regalant part de la seva saviesa acumulada.

S’estima que una societat regida pel principi materialista de la cobdícia, pròpia de la llei del mercat, és incompatible amb una societat envellida. És per això que s’ha de cercar i plantejar un nou model de societat que aposti per l’ajuda mútua. No es pot seguir defensant el tenir més sinó el poder ser cadascun, un mateix. Es tracta de ser coherents amb una població mundial de 7 mil milions de persones, totes elles diferents, entesa com un puzle que caldria completar.

A Grècia, ara fa 2500 anys, una elit de pensadors d’edat avançada va crear l’actual civilització occidental. Al moviment sènior li correspon assumir de nou el paper històric de creació d’una nova civilització realment humana. Es disposa per fer-ho possible del talent i lideratge sènior i el d’una joventut il·lustrada condemnada a l’atur. També l’existència de xarxes socials distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i la comunicació. Finalment, la d’energies verdes renovables que faciliten la utilització d’energies no contaminants que poden ser localment produïdes.

Com a resum podria afirmar-se que per al directiu prejubilat la vida no s’acaba, sinó que realment tot just comença. És la seva darrera gran oportunitat. És l’edat de la innovació i la creativitat, la de demostrar la seva veritable vàlua, mitjançant la liberactuació, entesa com el fet de passar-ho bé, amb molt sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí