“El món local ha de reclamar amb més força una situació d’igualtat i drets”

Text: Albert Calls  // Foto: Olga Boix
1194

La presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) és un nou repte per a vostè. Com l’afronta?
És un gran repte i una gran responsabilitat, tenint en compte que 19 de cada 20 localitats pertanyen a l’ACM. Però sense oblidar que el meu primer compromís és amb Premià de Mar.

Resoldre l’economia diària és, en aquests moments, un dels greus problemes dels ajuntaments. En els darrers anys s’ha estirat més el braç que la màniga per arribar a aquesta situació?
No puc dir que en alguns casos no hagi estat així, però majoritàriament en els ajuntaments s’ha treballat i arriscat per fomentar la convivència entre els veïns, millorar la qualitat de vida i oferir més serveis. En general, s’ha buscat aconseguir millores per als ciutadans i el balanç, en aquest sentit, és molt positiu.

Quins són els eixos de treball per què els municipis deixin de tenir ‘números vermells’?
Ara és inevitable que s’ha de replantejar la situació, però no n’hi ha prou amb l’austeritat si no va acompanyada de productivitat. Cal vetllar per ser més productius. S’ha creat una comissió mixta amb la Conselleria d’Empresa i Ocupació, de la Generalitat, per treballar la reducció de l’atur i l’augment de productivitat. Segurament cal fer canvis en els plans d’ocupació i replantejar les relacions entre les empreses i les institucions, però sempre posant èmfasi a ser més productius. I això tenint en compte que Catalunya no té les claus que obren totes les portes en aquest aspecte. L’administració haurà de canviar, però replantejant-se que cal més productivitat.

La relació Catalunya-Espanya, en aquest context, continua sent tensa. El president Artur Mas alertava recentment del ‘divorci’ que hi haurà si no s’obté el pacte fiscal. Això vol dir que anem camí cap a la independència?
El món local i el municipalisme han de posar en valor tota la feina que han fet i reclamar amb molta més força una situació d’igualtat i drets. L’Estat ens ha defraudat fins ara. I amb la Generalitat hi ha el compromís de la Llei del Finançament Local. Si en 30 anys no ha passat res… Pensi que els ajuntaments només reben un 13% dels impostos de l’Estat Espanyol.

Però precisament vostè pertany a una formació política que tracta l’independentisme des de l’ambigüitat. Per una banda alerten de la fractura amb Espanya i per l’altra donen suport al PP a Madrid. És el que toca ara, tactisme polític per aconseguir el màxim per a Catalunya?
Abans es podia tenir un sentiment independentisa que algú podia dir que tenia un pèl romàntic. Però ara, la situació dels impostos i la solidaritat amb d’altres territoris de l’Estat fan que l’esforç econòmic i fiscal porti a la relació de Catalunya amb l’Estat al límit, que no doni més de si. Si s’opta per continuar exprement-nos, és molt probable que cada cop hi hagi més gent que se senti més còmoda amb una reformulació de l’Estat. Precisament, aquesta relació econòmica amb Espanya fa que cada cop l’independentisme prengui més forma.

Tornant al tactisme de CiU en relació al Govern d’Espanya que li apuntava…
Més que tactisme, el que ha fet el president Mas és una declaració d’intencions. Ha dit: “Anem per aquí”. CiU té clar que el peix al cove s’ha acabat. O es fa un salt exponencial o ens sentirem molt incòmodes dins l’Estat.

Mancomunar serveis ara és de factura obligatòria. Això fa perillar l’existència d’alguns municipis, els més petits?
No. La primera opció és mancomunar serveis i prou. Solament si algun municipi decideix lliurement, com a opció voluntària, agregar-se a un altre. Sobre la taula no tenim aquest tema, però sí el de l’austeritat i el de reformular el món local, partint que entre ajuntaments i Generalitat hi ha d’haver algun interlocutor, però començant pels pilars. Com se soluciona? Evitant duplicitats alhora que s’avança cap a l’aprimament.

Plana la sensació que el nou govern de l’Estat pugui retallar les autonomies, amb la ‘contrapartida’ que això pugui portar als municipis…
Que retallin les autonomies que vulguin, però no Catalunya, que retallin les altres. S’ha demostrat que el ‘café para todos’ no té sentit, que cal revisar-lo.

Socialment hi ha un gran descrèdit de la classe política. S’ha de replantejar l’administració per evitar unes males pràctiques que en els darrers temps s´han fet molt visibles?
Quan algú no fa el que ha de fer, ha de pagar les conseqüències. Però no oblidem que hi ha molta gent als ajuntaments que hi dedica moltes hores sense rebre res o molt poc a canvi. La proporció dels que actuen correctament és molt més àmplia que la dels que no ho fan. Per això reivindico aquesta contribució municipal que estem fent. A molta gent que es dedica la política, segur que se li tanquen moltes portes professionals l’endemà d’abandonar-la. S’han de replantejar coses, però sense oblidar que els polítics que hi ha també són un reflex de la societat i “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”.

Europa és encara el camí, malgrat tot?
Amb o sense Espanya, Europa és el camí.

Tornem als ajuntaments. Les regidores de Serveis Socials ‘cremen’ de feina. Com a prioritat, l’atenció a les persones. Parlem d’una situació controlada o el problema comença a tenir dimensions preocupants?
Molts Serveis Socials estan desbordats, és cert. Hi ha uns canvis intensos que fan que pateixin diverses capes socials. Des dels ajuntaments s’intenta donar els màxims suports, però se’ns fa difícil arribar a tothom amb els recursos dels quals disposem.

Crear ocupació està en el punt de mira de tots plegats. També els ho demanen als ajuntaments. Hi ha, però, capacitat per generar-ne, amb resultats, des dels municipis?
Tenim vies obertes com la comissió mixta amb la Generalitat que comentava abans. L’aportació municipal que podem fer, però, és més la d’informar i difondre el coneixement per accedir al treball. I principalment podem contribuir des de l’entorn local mediant amb les empreses.

Fa la impressió que avancem cap a una societat on els rics són més rics i els pobres més pobres. L’ascensor social s’ha encallat?
La classe mitjana s’ha anat aprimant. Sortir de la crisi no en sortirem, però sí que caminem per canviar el nostre sistema, la nostra manera de viure i de fer les coses per sortir d’aquesta situació, de tocar fons. Hem de vetllar perquè la classe social mitjana torni a ser el gruix del nostre país.

Encara tenim N-II i autopista de pagament. La solució reivindicada per la societat civil, amb el suport dels consistoris del Baix Maresme, es visibilitza en la llunyania…?
Cal tenir en compte que, a diferència de l’anterior Govern, des de la Generalitat s’ha manifestat que es parlarà amb els agents del territori, tot i que estem en el marc d’un context econòmic absolutament desfavorable.

Tot i així no sembla que s’hagi avançat molt…
Sí, no hem avançat. Ens hem distanciat dins el Maresme. La situació actual ha de tornar a unir-nos per eliminar aquesta carretera insegura i treballar per una via gratuïta per als maresmencs.

La situación econòmica i conjuntural ha fet trontollar alguns projectes d’identitat comarcal. Un d’ells és la televisió pública. Quin és el seu posicionament en aquest tema?
No estem dins el Consorci per motius econòmics. La voluntat, però, és tenir un mitjà públic comú. Hi crec. Ara, hi hem renunciat per la situació econòmica de Premià de Mar i podria ser que en un futur ho replantegéssim.

La continuïtat del seu mandat com a alcalde li ha permès veure alguns dels seus projectes acabats. Quins en destacaria?
Les quatre grans infraestructures: la Piscina Municipal, el Pavelló, la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras i el teatre l’Amistat. També equipaments com la plaça dels Països Catalans, millorar l’accessibilitat del municipi o dignificar alguns carrers.

I malgrat la dificultat del moment, quins són els reptes de futur que es planteja, des del seu govern, per al futur de Premià de Mar?
No seran quatre anys de grans inversions per la situació que vivim, però sí en els quals ens centrarem molt en el dia a dia dels veïns i veïnes, que treballarem en projectes més petits i avançarem cap a l’excel·lència. Això sense oblidar-nos de grans temes com el baixador i la solució a la platja.

COMPARTIR