El pessebrisme al segle XXI

Jordi Montlló Bolart.  President del Col·lectiu El Bou i la Mula
156

El cicle nadalenc es caracteritza per un seguit de tradicions que resisteixen el embats del temps, malgrat hi hagi una voluntat globalitzadora de fer-les desaparèixer en benefici d’altres de més comercials provinents d’altres territoris. Un d’aquests elements més tradicionals del Nadal, no tan llunyà en el temps, és el pessebrisme. Jordi Montlló, del Col·lectiu El Bou i la Mula, ens explica la vigència avui en dia d’aquesta activitat tan vinculada a la nostra cultura.

L’afirmació que el pessebrisme és una activitat en decadència i sense futur no aguantaria un diagnòstic seriós. Però aquí no tenim espai per desenvolupar-lo adequadament. Per tant, només fer alguns comentaris que ens poden donar pistes.

En primer lloc, el pessebrisme és una manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial, definit per la UNESCO com els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. En aquests moments s’està preparant una candidatura internacional perquè el pessebrisme formi part de la Llista Representativa del PCI de la UNESCO.

Aquesta recreació constant es pot veure any rere any amb les múltiples exposicions de pessebres d’arreu de Catalunya, visitades per milers i milers de persones. Mai hi havia hagut tantes entitats pessebristes, agrupades en la Federació Catalana de Pessebristes, com les que hi ha actualment (66). No només fan exposicions les associacions, també hi ha museus que regularment organitzen esdeveniments relacionats amb el pessebrisme. Al Maresme, el cas més rellevant és el del Museu Arxiu de Llavaneres, on aquests dies es pot veure una exposició dedicada a Salvador Masdéu (veure l’edició anterior del Tribuna Maresme, on es donava àmplia informació). I ja és la setena mostra que organitzen. A l’Arxiu Comarcal del Maresme també es pot veure una mostra de diorames. Una recerca sobre els pessebres de muntanya del Maresme obtingué una beca per l’Institut Ramón Muntaner. D’aquest tema també se n’han fet exposicions a Premià de Mar o Cabrils i s’ha editat un llibre i un documental, realitzat pel premianenc Martí Sala.

El pessebrisme també és un motor econòmic que es manifesta en les fires de Nadal, on es poden comprar figures de pessebre, casetes, complements, etc. Si bé l’artesania és un dels punts febles de país, la demanda es cobreix de formes paral·leles. El pessebre no només es manifesta en l’espai privat, sinó també en el públic: en places, aparadors, mercats, esglésies, centres cívics, escoles. També té presència en l’àmbit científic. El Congrés Català d’Antropologia, que se celebrarà a la Universitat de Girona el proper gener, té un simposi dedicat al pessebrisme. En els diferents inventaris del Patrimoni Immaterial, com els del Penedès o Vallès hi trobem fitxes relacionades amb el pessebrisme fetes per antropòlegs.

La llista és molt més llarga, traieu-ne vosaltres les conclusions. Això no vol dir que estigui tot el peix venut. Cal millorar molts aspectes; com la presència en els mitjans de comunicació. Sobretot d’àmbit més general com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i diaris d’àmbit nacional. No donéssim crèdit als que diuen que el que no surt a la tele no existeix.

COMPARTIR