El repte de Mataró

Paulí Mojedano.
386

Crec fermament que els futurs 25 anys seran els més fascinants de la història.

Crec en el potencial de ciutats com Mataró, amb dimensió humana, abastable, situada en mig d’un territori dinàmic i ubicació privilegiada. El progrés futur, social i econòmic, no serà generat pels grans països, sinó per territoris més petits capaços de crear models econòmics propis auto sostenibles, en entorns amb valors i actitud emprenedora i creativa. Només construirem veritable prosperitat si la gent té un propòsit darrere el qual caminar i una vida amb sentit. Les motivacions emprenedores del segle XXI són la motivació interior (m’agrada el que faig) i transcendent (ho faig per un propòsit).

Crec també, que els mataronins només guanyarem el destí treballant junts al voltant d’un projecte comú; d’una visió que ens motivi, que ens apassioni, que ens mogui a emprendre, a actuar, no ja per a nosaltres individualment, sinó per a les properes generacions.

Les coses no poden seguir igual. Patim les conseqüències d’haver llençat uns anys de bonança, que no es van aprofitar per fer reformes i apostes estratègiques a Mataró, així com també els efectes del fracàs col·lectiu d’un sistema.

Necessitem, com a ciutat, reformar-nos i adaptar-nos als canvis. Tenim una ciutat menys preparada que altres per afrontar els reptes que tenim per davant. Treballar tots junts vol dir que haurem de reformar els actuals canals de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Dos factors a valorar: primer, la capacitat de cadascú d’assumir la responsabilitat d’una nova posició respecte a la participació en les qüestions públiques, així com per adaptar-nos als canvis que s’estan produint a gran velocitat; segon, el desenvolupament i l’impacte de les xarxes socials en el canvi de la realitat actual, donant una nova visió del món i de la vida a les persones. L’efecte més important d’internet és que ha donat poder a la gent.

És important entendre que no podem esperar, com fins ara, que tot ha de passar per l’administració local. És essencial que la societat civil recuperi un paper protagonista. Són les persones les que generen riquesa, perquè només elles poden crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals; no els edificis, ni les administracions, ni els parcs tecnològics. Però per atraure talent i capital (objectiu important), hem de canviar el concepte, la perspectiva, tant pública com individual.

No és una opció, és una necessitat.

COMPARTIR