La consciència necessària

Paulí Mojedano.
421

El món està en una època de transició. La crisi actual, que molts s’obstinen a qualificar-la “d’econòmica”, o “financera”, al meu entendre és, sobretot, una “crisi de percepció”. El sistema actual de valors ens porta a la infelicitat, i estem pagant un preu massa gran com a conseqüència d’una filosofia inconscient que ho ha impregnat tot els darrers 25 anys. La del materialisme, la del benefici com a prioritat, a costa del que sigui. Certament, hi ha veus “autoritzades” que es resisteixen a l’avenç d’aquesta consciència de canvi cap a un nou paradigma global de vida. Els seus arguments no són menyspreables; i troben ressò, sobretot a les velles democràcies occidentals, ja que no es pot negar que el capitalisme ha estat el sistema econòmic que més riquesa ha generat al llarg de la història. Però cada vegada més persones s’adonen que el cost de seguir en aquest model seria insuportable en termes de supervivència del planeta i d’evolució humana. La recerca de sentit en les nostres vides, d’una resposta interior que transcendeixi els models culturals imposats, és cada dia més necessària. La velocitat dels canvis, o més ben dit, la consciència de la velocitat dels canvis, que tenim gràcies sobretot a la revolució de les tecnologies i de la informació, deixa en evidència no solament la utilitat del nostre sistema educatiu, sinó la del mateix coneixement. Perquè aquesta “crisi de percepció” requereix sobretot una resposta individual, de consciència, i per tant no podem adquirir-la a través de l’ensenyament, ni de les escoles de negocis o dels llibres; parlem d’actituds bàsiques que només podem generar si som capaços de reconèixer el que en essència som, i si dominem els mecanismes de la nostra poderosa ment per prendre decisions més conscients i de més qualitat, que no erosionin sinó que potenciïn el nostre entorn. La Patricia Aburdene, que va escriure l’any 1982 amb en John Naisbitt un best seller anomenat Megatendencias, parla en el seu darrer treball Megatendencias 2010 de l’aparició del “capitalisme conscient”, que no és més que una forma d’anomenar el procés cap a aconseguir una massa crítica de persones al món que facin possible una manera de fer més conscient, a nivell individual i per tant també en les empreses i les institucions. Seria bo que els dirigents i líders, empresarials i polítics, ho tinguessin en compte.

COMPARTIR