Les eleccions del passat diumenge 22 de maig han vingut, si més no, carregades de novetats, per a alguns sorprenents i per a d’altres, òbvies, però en qualsevol cas, el que sí que és segur, és que determinen molt clarament un altre escenari polític per a la comarca.
Durant els primers dies de juny s’estan ultimant els pactes que permetran la governabilitat als consistoris. Precisament, la constitució de les noves corporacions locals tindrà lloc el dia 11 de juny, excepte en aquells ajuntaments on s’hagi presentat algun recurs de caràcter contenciós-administratiu, que en aquest cas, triaran alcalde l’1 de juliol.
Aquest procediment se segueix segons estableix la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), en l’article 195, que determina que la constitució dels ajuntaments té lloc el vintè dia posterior a les eleccions i 40 dies després en el cas de corporacions amb recursos interposats. D’altra banda, com també està establert i és de coneixement públic, el mandat dels membres dels ajuntaments és de quatre anys comptats a partir de la data de la seva elecció.
A pocs dies, doncs, de la constitució dels consistoris –l’edició del mes de juliol de TRIBUNA Maresme donarà notícia dels nous equips de govern i alcaldes de la nostra àrea de difusió–, un cop d’ull a la composició del Consell Comarcal del Maresme (CCM) apunta ja quins han estat aquests canvis des d’una perspectiva del conjunt del territori.
Al CCM i fruit dels resultats obtinguts en el conjunt de la comarca, Convergència i Unió (CiU) passa a ser la primera força política amb 12 consellers (en tenia 11); el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), n’ha obtingut 9 (en tenia 11), important descens per tant; el Partit Popular de Catalunya (PPC) passa a tenir-ne 4 (en tenia 3) i Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC), passa també a 4 (en tenia 5); Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV) n’obté 2 (en tenia 3) i la CUP en guanya 1 (no en tenia cap). Plataforma x Catalunya (PxC) també n’obté 1 (no en tenia cap).
Pel que fa a claus d’aquest resultat i segons les dades publicades al web del CCM, cal destacar l’avanç de CiU (de 44.873 vots el 2007 passa a 46.947 el 2011); el fort retrocés del PSC (de 45.177 passa a 35.513); l’augment de vots del PPC (de 16.550 a 20.581); ERC baixa (de 19.455 a 15.716); ICV té un lleuger descens (de 13.237 a 11.247); Ciutadans passa de 2.894 vots el 2007 a 540, davallada; la CUP té un important creixment (de 3.319 a 6.490); Solidaritat per la Indepencència, que es presentava per primer cop a les municipals, ha obtingut també 2.226 vots i destaca l’entrada de PxC al CCM, amb 5.666 vots.
D’altra banda, pel que fa a vots, dels 164.721 votants del 2007 (53,51%) s’ha passat a 169.426 (54,18%) el 2011. Les abstencions s’han mantingut molt iguals (143.114 el 2007 a 143.298 el 2011); els vots nuls passen de 983 a 3.358, dada important, i els vots en blanc també augmenten considerablement, passant de 5.265 a 8.004. Els vots a candidatures, per tant, passen de 158.473 a 158.064, en percentatges del 96,21% al 93,29%, en aquest cas.
Els nous governs, cuinant-se
Pel que fa als titulars que marquen els resultats d’aquestes eleccions municipals, caldria començar per la capital del Maresme, on CiU guanya les eleccions (24,87%) i trenca un territori històricament dels socialistes, però l’empat a 8 regidors amb el PSC (22,41%) l’obliga a buscar un escenari de pacte del que inicialment van apuntar que podria passar per governar en minoria, amb acords puntuals i després van proposar a totes les formacions polítiques, “de provada tradició democràtica”, segons les seves paraules, establir un acord marc per impulsar les mesures necessàries que afavoreixin la sortida de la crisi. La resposta dels socialistes ha estat descartar el govern de concentració i obrir les portes a la sociovergència, desplegant les seves propostes irrenunciables. La conquesta de la capital del Maresme per Joan Mora demana, degut als resultats, trobar una aritmètiques de pactes que el permeti ser alcalde amb una certa maniobrabilitat. El més calent és, però, a l’aigüera. D’altres forces polítiques que integren l’escenari mataroní són PPC amb 5 regidors, CUP amb 1 i PxC, 3, la formació de plantejaments xenòfobs entra al consistori contra tot pronòstic i amb un 10,48% dels vots. D’altra banda, Esquerra, fins ara al govern tripartit, desapareix enmig d’una patacada monumental.
Resultat immillorable, en el cas de Vilassar de Mar, per a la formació liderada per Joaquim Ferrer (CiU), que repeteix els 9 regidors que va tenir el 2007 i la majoria absoluta que li permetrà un nou mandat còmode per desenvolupar els seus projectes. Aprovat amb excel·lent.
També molt bona sintonia per a Miquel Buch (CiU), a Premià de Mar. Guanyant un regidor més que el 2007, n’obté 10 i es queda a 1 de la majoria absoluta. Esquerra –que havia estat al govern– se’n va fora de l’Ajuntament, i entra amb 2 regidors Crida Premianenca – Poble actiu. Precisament, en aquest municipi, l’executiva local dels republicans va ser de les primeres a anunciar la seva dimissió.
A Premià de Dalt, un altre alcalde històric, Joan Baliarda (CiU), augmenta 2 regidors, a 1 de la majoria absoluta i SI entra a l’Ajuntament.
Forta enrampada per al PSC, que tenia l’alcaldia, al Masnou. La retirada d’Eduard Gisbert, substituït com a candidat per Marta Neira, es troba amb una pèrdua de 3 regidors i la victòria de CiU, amb Pere Parés, que de 6 regidors passa a 8 i convertint-se en la força més votada té els avals per formar govern, pendent, però, de l’aritmètica final.
En plena davallada republicana, una sorpresa, Alella resisteix i Andreu Francisco obté un resultat gairebé calcat a les eleccions del 2007, 6 regidors i les claus de la governabilitat, a 1 de la majoria.
Empat a 3 regidors entre Gent per Cabrera (GxC), amb més vots i CiU, que permet una reedició del pacte existent, descens republicà, però també diversos escenaris sobre la taula.
A Cabrils la CiU liderada per Lina Morales passa de 3 a 5 regidors, amb opció a ser l’alcaldessa amb pacte.
A Teià, Gent de Teià obté 5 regidors i CiU passa de 3 a 4, sent les dues forces guanyadores dels comicis. Baixa ERC de 4 a 2.
En el cas de Vilassar de Dalt, CiU creix de 2 a 3 i el Grp d’Esquerres baixa de 4 a 3, en un escenari complex en el qual tenen representació set forces polítiques i cal el pacte.
Augment de CiU, de 5 a 7 regidors, a Llavaneres, situant-la com a primera força política, a distància dels 3 del PP i dels 3 d’ERC, que puja d’1 a 3.
A Sant Vicenç de Montalt, CiU passa de 5 a 6 i Nou Sant Vicenç n’obte 4. Són les forces amb millors resultats.
A Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó (CiU) obté la majoria absoluta que li permet tornar a governar.
Pel que fa a Arenys de Munt, la CUP guanya i obté 4 regidors (en tenia 1), seguits per ERC amb 4 (en tenia 3). CiU es manté en 3.
A Arenys de Mar, el PSC aguanta els 4 regidors que tenia i CiU baixa de 6 a 5. El tripartit d’esquerres es queda a 1 de la majoria, pel descens d’ERC, i els pactes finals determinaran el govern.
