L’olor a sal i el trencar de les onades va contagiant poc a poc la sensació que un nou estiu ha arribat a la costa. Enrere sembla quedar l’onada de contagis que ens ha privat de dos estius consecutius, i endavant una nova temporada de feina estiuenca.
La vida ens ha canviat a moltes persones en dos anys, almenys en perspectiva. Ara tots els plans reben un sí per resposta, les ganes de viure s’obren pas i la rebel·lió viva s’ha adonat d’una màxima vital: treballar és un mitjà, no una finalitat. Aquest canvi de paradigma, que considero que arriba de la mà dels ERTE i confinament, s’ha tornat en contra d’un dels sectors econòmics més importants del país, l’hostaleria, on l’estiu és l’època més important a causa del turisme. Cada cop més mitjans de comunicació obren les seves redaccions i micròfons per deixar que els empresaris del sector avisin de la falta de personal per treballar als seus negocis. I què en pensen els empresaris? Que falten ganes de treballar i sobren les ganes de viure. I potser tenen raó, però el que no entenen és que ningú vol treballar 12 hores diàries, 6 dies a la setmana, per 950€ al mes.
Per què els ERTE i el confinament han influït? Com tota revolució de consciència, s’ha donat de forma silenciosa i ara el seu crit és ensordidor. El confinament ha retornat a moltes persones temps per a si mateixos i els seus estimats, per als seus hobbies, per a respirar i adonar-se’n de l’estressant ritme de vida que duien. Moltes persones que han recuperat aquest temps l’han pogut viure gràcies a que el Ministeri de Treball, a través del SEPE, va activar un mecanisme clau, els ERTE, que ha permès a treballadors seguir rebent parcialment el seu sou sense treballar, i a les empreses mantenir aquests llocs de treball sense haver de pagar-los. L’economia no s’ha enfonsat, sí s’ha ressentit, però perquè no tothom ha sintonitzat la mateixa freqüència, la del benestar. Treballar menys és treballar millor, doncs no sobren cambrers, sobren explotadors.
